Pàgina:Horacianes (1906).djvu/37

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Y aqueix oblit immerescut perdura,
malgrat l'esfors inútil d'algun sabi,
mentres la folla multitut aclama
 vulgaritats indignes.

Oh jove atleta de la forta lira!
qu'eras be'l geni de la patria dura,
ara qu'en gloria ta materna llengua
 retorna a vida nova,

¿per què no tornas tu? ¿Per què en l'esplèndit
ressurgiment qu'a ton terrer esclata,
alsar no tornas jovenil la testa,
 com fresch botó de lliri?

Ay! tu qu'ab tal imatge te planyías
de que'ls hèroes passats no revinguessen,
tampoch may més has de venir a l'obra
 que t'assignava'l geni.