Pàgina:Horacianes (1906).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Ah! ni riqueses ni lictors de Cònsul
tristes angoxes de cap cor allunyan,
ànsies qui sota entexinat riquíssim
 pàlides volan.

Prou té per viure qui en modesta taula
posa ab nou llustre lo saler dels avis:
may li dissipan una sòn lleugera
 sòrdides ansies.

Què tant d'esforsos per tan curta vida?
¿Per què dins terres qu'altre sol feconda
viure voldríam? ¿Quí, dexant la patria,
 fuig de sí propi?

Munta l'angoxa dins les naus ferrenyes,
corre y encalsa'ls esquadrons qui trotan;
ràpida corre més que'l cerf, ò l' ayre
 qu'alsa tormentes.