Pàgina:Horacianes (1906).djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Tot l'ama. Vòltala turba placèvola
d'aucells ab càntigues de varia música:
y ab gust abèurashi la cabra díscola,
 com l'anyelleta càndida.

Fins pura y gèlida per la canícula,
de plers y gracies la font es pròdiga.
¿Per què, donchs, trèmola sa veu murmúrali
 com un cantar de llàgrimes?

No sé... Mes l'ànima per axò escóltala,
talment simpàtica per que es planyívola...
Sembla d'ausencies parlar, y súranhi
 flors de la vida pàlides.

Son les anèmones del cor efímeres,
que l'aura ràpida de la existencia
esfulla, y brèssales l'ona anyorívola,
 corrent a mars incògnites...