Pàgina:Horacianes (1906).djvu/54

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Verges fontanes qu'esmortides cauen
la vestidura pel rocàm s'esquinsan:
volan y's perden a la vall profonda
 vels de brumera.

Tot el ramatge del barranch tremola;
l' au al volarhi esparverada gira;
just a la gola dels avenchs qui roncan
 l'iris hi juga.

Sobre la penya més abrupta, al cayre,
guayta en ruines la gentil rotonda,
temple que Tíbur dedicà a l'austera
 verge Sibil-la.

Oh! be està'l temple del antich oracle
just a la vora del sonant abisme
hont es eix riu impetuós, del estre
 símbol y norma.