Pàgina:Horacianes (1906).djvu/61

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Miràu: ja mouen dansa agilíssima
delfins qui saltan, com si, pletòriques
d'alegría vivent, exes aygües
un nou triomf a Galatea fessen.

Fills bellugosos de la mar rítmica,
aqueixs sirenis aman la música:
ells ab pròvida esquena salvaren
l'antich cantor precipitat a l'ona.

Axí vols càntichs, oh tu mar clàssica,
mar venerable llatina-helènica,
qu'ara rius tan serena y tan jove,
com al cantarse l'Odissea augusta!

Mar de suprema blavor safírica,
inagotable font de sal àtica,
ets bressol de la forma perfecta,
gremi matern de l'humanal cultura!