Pàgina:Horacianes (1906).djvu/63

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

com aleshores en que, plè d'ímpetu,
gosava dirte Roger de Lluria:
«que ni un peix nadaría en tes ones,
si ja no duya son escut per marca!»

En tant, retémpra la nostra cítara,
d'atzur y ritme penétrans l'ànima;
y nostr'Art, de tu digne, navegui
a ton embat de joventut y gloria!