Pàgina:Horacianes (1906).djvu/68

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Ríu, qu'ara núbil te somriu la vida:
ella t'enflora'ls caminals, t'axampla
brassos simpàtichs y horitzons te mostra
 per espayarthi.

Fins si gemegas, ton ocult desfici
ara t'esplica'l rossinyol qui canta;
si ploras, pluges del Abril be semblan
 llàgrimes joves.

Tot te delita y t'encoratja: estudis,
llar protectora, viatjar placèvol,
altes empreses, entrellums de gloria,
 art y natura.

Créix, donchs, avènsa, coratjós triómfa;
véssa ton càntich, que si't manca lira,
fins d'una canya sab l'Amor compondre
 rústica flauta.