Pàgina:Horacianes (1906).djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Fins a l'escorxa del tronch decrèpita,
com si hi colava sanch d'Hamadríades,
surten brostes vermelles y gràcils
pera oferirte renaxents corones.

Ta lley pregonan, gentils y ràpides,
les orenelles, quan fidelíssimes
van refent els niuets que tingueren
dins el sopluig d'hospitalaries cases.

Els nius palpitan. Arreu salúdathi
de l'aucellada la veu polífona;
y al silenci nocturn Filomela
diu tos encants ab melodiós deliqui.

Per tu bellugan, com flors volàtiques,
les papallones y les libèlules,
y els insectes humils se decoran
a ton passatge de lluentes gales.