Pàgina:Horacianes (1906).djvu/86

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 En calma sereníssima
escalfa'ls escullits que s'hi agombolan,
 com a l'ardor benèfica
de la volguda llar hont riu la flama.

 Es foch sagrat. Donàrenli
altar solemne les virtuts, y dura
 nodrit de rames íntimes
que, com més velles son, més be'l renovan.

 ¿Què hi fa si's tornan àrides,
amich, les ilusions que compartírem?
 Fentse recorts, més propies
son per nodrir el foch, com rama seca.

 Com una Vestal càndida,
nostra amistat sa flama n'alimenti,
 y gravi ab mà fermíssima
nostres dos noms units, al peu de l'ara.