Pàgina:Horacianes (1906).djvu/91

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




Fills d'una gent tan curta de paraules
 com era de fets pròdiga,
no us encantèu ab les buydors lluentes
 d'una eloqüencia frívola.
Es la bambolla de savó que, inflantse
 al buf d'un nin, esplèndida,
s'irisa al punt, mes al instant no forma
 ni sols gotes efímeres.
¡Alluny d'aquí l'inanitat rotunda
 d'estrofes y de clàusules,
la colorayna, l'oripell, pomposos
 tresors de la miseria!


Mes ¡ah! fugint d'inveterats contagis,
 no entrèu plagues novíssimes
¡oh joves! qu'ara meditau cor-presos
 quimeres hiperbòries.
¡Alluny, alluny aquexa boyra eterna,
 mortalla tenebrívola