Pàgina:Horacianes (1906).djvu/98

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Ans be'l suplici sublima l'hèroe:
sa sanch treu flames apoteòtiques,
y'ls insults que l'infamia li tira
de fems en terra a son llorer servexen.

Ell de son poble concentra l'ànima.
Tranquil, hi atura les bregues díscoles;
lluytador, hi remou les tormentes,
com fa'l mestral sobre la mar voluble.

L'impuls qu'ell dona produeix l'ímpetu
qu'enfora guía la gent y l'època,
y demunt la corrent que se'n forma
ell passa al trot de triomfal quadriga...

Devant l'enigma s'asseu per àrbitre;
romp lo insoluble sa espasa autòctona;
y al relleu de sa propia figura
ell dona encuny a sa matexa patria.