Aquesta pàgina ha estat validada.
Ans be'l suplici sublima l'hèroe:
sa sanch treu flames apoteòtiques,
y'ls insults que l'infamia li tira
de fems en terra a son llorer servexen.
Ell de son poble concentra l'ànima.
Tranquil, hi atura les bregues díscoles;
lluytador, hi remou les tormentes,
com fa'l mestral sobre la mar voluble.
L'impuls qu'ell dona produeix l'ímpetu
qu'enfora guía la gent y l'època,
y demunt la corrent que se'n forma
ell passa al trot de triomfal quadriga...
Devant l'enigma s'asseu per àrbitre;
romp lo insoluble sa espasa autòctona;
y al relleu de sa propia figura
ell dona encuny a sa matexa patria.
