Pàgina:Idilis y cants místichs (1885).djvu/78

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.





L' ARBRE DE LA VIDA


Nulla talem silva profert
fronde, flore, germine. 


 CERCANT del paradís l' aspra sortida,
 girava 'ls ulls Adam hont ab sa esposa
 gosaren ¡ay! florint com lliri y rosa,
 l' ombra temptant del arbre de la vida.
 
 Del cel una coloma, condolida,
 baixa á trauren la branca mes hermosa,
 y en dur Calvari, mentre ab sanch la rosa,
 canta morint de dols amor ferida: