Vés al contingut

Pàgina:Idilis y cants místichs (1885).djvu/78

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.




L' ARBRE DE LA VIDA


Nulla talem silva profert
fronde, flore, germine.


CERCANT del paradís l' aspra sortida,
girava 'ls ulls Adam hont ab sa esposa
gosaren ¡ay! florint com lliri y rosa,
l' ombra temptant del arbre de la vida.
 
Del cel una coloma, condolida,
baixa á trauren la branca mes hermosa,
y en dur Calvari, mentre ab sanch la rosa,
canta morint de dols amor ferida: