IFIGENIA A TAURIDA. (Trajedia d' Eurípides.) personatjes : Ifigenia. Un pastor. Orestf.s. Toas, pílades. un missatjer. Cl·lOR DE DONAS gregas. minerva. La escena passa á Taurida. dins lo vestíbul del temple de Diana, bastit sobre la platja del mar. Loa versos 101, '¿36, 2ò3 y 1196 derrostran que las onas s' estrellan al peu del temple La acció comensa al matí, com aixis ho indican los versos 42 y 65 del prúlech. Ifigenia. (Sola.) (1). Gelops, fill de Tàntal, habent arrivat á Pisa ab la lleugeresa dels seus coreers (2). va mullerars ab la filla d' Enomoo (3), do la que va naixe Atrca: Atrea tingue per filis á Menelao y Agamenó; y jo, Ifigenia, nasqui d' Agamenó y de la filia de Tindar; y prop las imponentas onas del Éuripes que la tramontana (4) remou sens parar, lo meu pare, per la causa d' Elena, cregué tindrem qu' inmolar á Diana dins lo cèlebre port d' Aulis (a). Allí, en efecte, lo rev Agamenó tenía reunida flota composta de mil vaixells, ab Γ objecte d' assegurar als Grechs la gloriosa conquesta d' 11 ió (b), de venjar Γ ultralje del port d' Elena y de com-plnurer á Monclao; pero al devant d' una mar borrascosa y d' uns venís contraris, al volgué ell recorre á los sacrificis. Calcas li va dir: «Oh tú. Agamenó. que comandas aquesta escuadra de grechs, t' adverteixo que tos vaixells no podrán eixir del port fins que Diana haja rebut per víctima á ta filla Ifigenia. ja que has fet vot d' inmolar en honor á la deesa qu' aclareix los cels (5) lo més hermós que Ί temps nos puga produhir, y puix es una filla lo que ta muller Clitemnestra ha donat á llum en ton palau (y aquest me prova la ventat-ja de la sua hermosura), á ella es á qui clous tú inmolar. Ab las manyas d' Ulises m" arrancaren deis brassos de ma maro pera conduhirmc al hímen d' Aquiles. y tant bon punt vaig arribar ύ Aulis, trista de mi! m' ajegue-ren sobre un feix de llenya, atormentantme al moment ab un ferro homicida: pero Diana va sustraurem als grechs sustituhintme per una cabra, y enlayrantmc á travos dol éter brillant, me trasporta á eixa terra de la Taurida (6), hont regna sobr' un poble crude], lo crudel Toas (c), anomenat aixís per Γ agilitat dels seus peus, comparable al vol rápit dels aucells. La deesa va nombrarme sacerdotisa d' aquest temple, hont per mí, entre 'ls rituals á qu' ella s' entrega, n' hi ha una que no te de bo mes que Ί nom, guardant silenci respecto dels altres per temença á Diana; y així es en efecte, puig en virtut d' una costum antiga establerta en lo país, s' inmola á tot greeh que naufraga en eixa terra, comensant jo la ceremonia dels sacrificis y quedant reservat als demés 1' encúrrech abominable d'e ferlos ferir dins lo santuari de la verge (7). Contaré al aire las novas visions que la nit m' ha enviat (8), tan sols ab Γ afany de veure si
