Pàgina:Iliada (1879).djvu/108

sapareixer lo día; més la nit, vivament desitjada pels Aqueus, alegra á aquestos. Allavors l' ilustre Hector reuneix en assamblea ais Troyans, als que condueix separats de las naus, en los marges sinuosas del riu, fora del camp de mort. Los héroes baixan de sos carros per escoltar son discurs; los arenga, portant en la má una llansa d' onze cólsers de llargada, en la qué hi brilla una punta d' acer subjectada á la pica per una anella d' or; apoyat en aquesta llansa, diu:
«Escolteume, Troyans, fills de Dardanos; y vosaltres, aliats. Avuy me creya no tornar á entrar á Ilió, sense haber exterminat als Aqueus y destruit la, seva flota; mes avans de lograrho las tenebras han baixat á la platja de la mar, y han salvat als homes y als vaixells. Es precís, amichs, hem de cedir á la nit bruna y disposemnos á péndrer los aliments de la nit. Desguarniu als corcers, poséuloshi devant un pinso abundant, porteu tot seguit de la ciutat bous, y ovellas grassas; dugueu de vostras moradas pa y ví fortificant; y amontoneu, en fí, forsa llenya, Que fins al aixecarse l' Aurora, filla del matí, nostres fochs multiplicats, brillen en la plana y arribe son resplandor fins als cels. Si, durant la nit, los grechs proban de fugir per demunt la planura de l' ampla mar, no permetem que s' embarquen ab tranquilitat y sense cap perill; sino que alguns d' ells tinguin d' anarse á curar en sa patria las feridas que 'ls hi causen nostres darts y nostras llansas quan á sos navilis pujen, á fí de que may més ningú probe de portar als Troyans la guerra deplorable. Ara vosaltres, heralts, estimats de Júpiter, porteu á Ilió aquest misatje: que 'ls joves adolecents, que 'ls ancians esblancaits pels anys, se junten al entorn de la ciutat, en las torras construidas pels deus. Que las donas, cada una en sa casa, mantingui un grós foch. Que tothom vigile sense descans, perqué l' ausencia de nostras tropas no dongués lloch á una invasió en la ciutat. Magnánims Troyans, executeu las mevas ordres, que ja us he dit lo que ara convé; teniho per dit; al espuntar l' aurora us prescriuré lo qué será necessari fer. Prometo, plé d' esperansa, Júpiter y demés inmortals, llensar de nostras ribas á aquestos cans, conduits per un destí funest y que algunas divinitats nefastas han transportat en sos negres vaixells. Vigilem tota la nit; á la matinada pendrem las armas y despertarém prop de la flota al terrible Marte. ¡Sabré si 'l fill de Tideo m' ha de fer recular dintre d' Ilió, ó si tombantlo jo ab ma llansa d' acer, portaré per trofeus sa armadura sagnanta! Demá coneixerá fins ahont arriba son valor, y sabrá si pot resistir l' embestida de la meva llansa. Crech que en quant s' aixeque 'l sol, ferit en primera fila, caurá en l' arena, y á son entorn los nombrosos companys seus. ¡Vulguessen los deus que jo estigués lliure dels perills de la vellesa y de la mort, que obtingués los mateixos dons que Minerva y Apolo, com es segú que aquest jorn portará als Argius la seva ruina!»