Pàgina:Iliada (1879).djvu/112

cessitat de bons y prudents consells, en lo moment en que 'ls enemichs encenen las fogueras prop de las naus. ¡Ah! ¿qui es qué s' alegrará quan aquesta nit deu decidirse la pérdua ó la salvació de l' armada?»
Din aixó: tots l' escoltan favorablement y 's disposan á obehirlo. Los centinellas surten armats, manats per Tarsimedo, pastor dels pobles, fill de Nestor; Ascálafo y Yalmeno; tots dos fills de Marte; Merion Afareo, Despiro y 'l diví fill de Creon, Licomedes. Aquestos set capdills de las guardias, prenen cada un cent joves guerrers, que marxan ordenats portant en sas mans prolongadas llansas. Se colocan entre 'l fosso y la muralla, encenen fochs y preparan lo sopar.
L' Atrida entre tant reuneix sota la seva tenda als capdills dels Grechs y 'ls hi ofereix un abundant festí. Los convidats allargan los brassos y cada qual pren los menjars que te al seu devant. Quan han satisfet la gana y la set, Nestor, que es lo tingut pel més prudent, obra 'l consell; plé l' esperit de bons intents, diu:
«Atrida, ilustre rey dels guerrers, tu serás lo primer y l' últim objecte d' aquest discurs. Tu regnas demunt de pobles nombrosos; perqué 'ls gobernes, Júpiter t' ha donat lo ceptre y 'ls drets. A tu 't toca més que á cap altre donar lo teu dictámen, y escoltar y posar en planta 'l d' un altre que sente inspiració en son cor per parlar pel bé comú; y á tu 't toca decidir quin deu preveleixer.
«Jo t diré lo millor que pot ferse: segons crech, ningú tindrá un pensament millor que 'l que alenta en mon esperit, no pas d' avuy, sino desde molt temps avans, desde 'l dia ¡oh rebrot de Júpiter! en que te 'n emportares de la tenda d' Aquiles furiós á la jove Briseida, á pesar de la meva opinió. ¡Qué vaig deixar de dirte allavoras per impedir que ho fesses! No obstant, deixante portar per ton ánima superbiosa, has ofés, robant y retenint la cautiva, al valent héroe á qui 'ls mateixos inmortals respectan. Peró tornem á pensar encara de quina manera podrem reconciliarnos ab lo fill de Peleo, y apacigüenlo ab presents magnífichs y ab dolsas paraulas.
Agamemnon, rey dels homes, li respon en aquestos termes:
«¡Oh anciá, no estás pas fora de rahó exposant las mevas faltas! He fet mal, y no ho nego pas. L' héroe á qui Júpiter estima val tota una armada, y ara, per honrarlo, aquest deu oprimeix als Argius. Més si he cedit á un error funest, avuy es ma voluntat aplacar al fill de Peleo y oferirli presents infinits. Escolteume: aquestos serán los richs donatius que penso ferli: set trípodes nous, deu talents d' or, vint safatas resplendentas, dotze vigorosos corcers, vencedors en las carreras, ahont per sa llaugeresa guanyaren lo premi. L' home que tingués tant d' or com ells m' han proporcionat en los jochs públichs, may n' estaria faltat y may més seria pobre. Li donaré ademés set donas lesbianas intatxables, destras en las labors manuals,