ardor al dea Neptú; demanan al deu que posa límits á la térra, que conmogue favorablement lo gran cor d' Aquiles.
Quan arriban á las tendas dels Mirmidons, Aquiles está alegrant la seva ánima ab los sons d' una lira artísticament feta ab lo pont de or, que s' habia quedat entre 'ls tresors de la ciutat d' Etion. Alegra la seva ánima y canta la gloria de 'ls guerrers. Patroclo sol, devant d' ell, seyent silenciós, disposat á servir al Eacido, quan acabe de cantar. Los enviats entran, Ulisses devant de tots, y s'aturan enfront d' Aquiles.
L' héroe sorprés s' alsa sense deixar la lira, abandonant son siti. Patroclo també, al apareixer los hostes, se posa dret, y Aquiles rápidament, los hi allarga la ma y esclama:
«Jo 'us saludo, ja vingueu com amichs á visitarme, ó ja siga que us porte una imperiosa necessitat; siga lo que 's vulga la meva ira, vosaltres sou los mes estimats que tinch entre 'ls Aqueus.»
Diu aixó, los introdueix, los fa seurer en assientos entapissats de porpra, y 's dirigeix al fill de Menecios:
«Patroclo, posa devant nostre l'urna mes gran, aboquehi vi barrejat ab un xich d' aigua, y dónnos una copa á cada ud, perque son homes benvolguts meus los que han vingut á ma tenda.»
Patroclo s'apressura á obeir á son company estimat. Aquiles al mateix temps posa juntá la flama del foch un gros talladó ahont hi coloca lo llom d' una ovella, 'l d' una cabra grassa y 'l d' un porch suculent.
Automedon sosté las carns mentras que 'l fill de Peleo las talla, las divideix en trossos y las travessa ab punxons. Lo fill de Menecios parescut als inmortals, encen un gros foch. Quan la flam es passada y sols hi queda un ardent braser, escampa las brasas y hi posa demunt los ferros que sostenen las graellas; per últim, escampan per demunt las carns la sal sagrada. En un instant quedan rostidas las carns y posadas demunt la taula. Patroclo allavors porta 'l pa, y serveix en hermosas paneras lo pa de cada convidat. Aquiles per altre costat distribueix las carns, s' assenta enfront d' Ulisses á la part de la paret oposada, y ordena al seu company estimat que 'n separe la porció reservada al deus. Aquest, tira al foch las primicias. Los héroes tot seguit allargan las mans y preneu los menjars que tenen al devant. Quan han satisfet la gana y la set, Ayax fa una senyal á Fénix. Ulisses se 'n adona y omplint de vi la seva copa, l' ofereix al fill de Peleo, y després diu:
«Salut, Aquiles, no 'ns han faltat menjars ab igualtat repartits, aixis en la tenda d' Agamemnon, com en la teva ara, perque un y altre podeu oferir bona cosa de menjars esquisits. Mes 110 es aquest lo moment de pensar en agradables festins. ¡Oh fill de Júpiter, preveyem y temem grans calamitats! Estem en lo cas de no saber si
Pàgina:Iliada (1879).djvu/114
Aquesta pàgina ha estat revisada.
