ha apoderat de la cautiva preferida per mí; donchs be, que estantse al costat d' ella, gose dels seus atractius.
¿Per qué considerém precís que 'ls grechs combaten contra 'ls tro¬ yans? ¿Per qué 'ls fills d' Atreo han juntat l' armada y l' han conduida fins aquí? ¿No es per causa de la rossa Helena? ¿Los Atridas, donchs, son los únichs mortals que estiman á las sevas donas? Tot home bo y prudent estima la seva y té cuidado d' ella. Jo també l' estimava ab tota l' ánima, encara que era una cautiva.
«Agamemnon s' ha emportat la meva recompensa, demostrant ab aixó la seva perfidia. Ara quedeu ja advertits; que no probe de tentarme mes, perque no 'm persuadirá de cap manera.
«Que busque donchs, ab tú, Ulisses, y ab los altres reys lo modo d' allunyar las naus de' las flamas enemigas. ¿No ha fet sense mi grans obras lo fill d' Atreo? ¿no ha aixecat una muralla y obert á son entorn un llarch y profon atrinxerament, cobert d' estacadas? ¡Y ab tot aixó no pot contenir l' ímpetu del homicida Héctor! En lo llarch temps que jo he combatut entre las filas dels grechs, aquet héroe no habia gosat may traspassar las portas Esceas ni 'l faig sagrat. Un dia solament se hi deturá pera esperarme, y ab duras penas s' escapá del meu furor. Ja que no vull lluytá ab lo dur Héctor, demá, després d' haber fet sacrificis á Júpiter y á tots los deus tiraré á la mar las mevas naus ben carregadas; tú 'n serás testimoni, si aquest es ton desitj, y si tú t'hi interessas; veurás, al espuntar l' aurora, 'ls meus vaixells solcar l' Helesponto en peixos abundant, ab vigorosos remers en sos banchs. Si 'l poderós Neptú 'ns concedeix una felís travessia, arribarem al tercer jorn á las fértils planuras de la Phtía. Allá, hi tinch nombrosos tresors que vaig deixarhi al venir aquí, per desgracia. Hi ajuntaré, lo bronzo brillant, y 'l ferro pulit que d' aquí hi duré y las donas d' esbelta figura que m' han tocat per sort, perque la cautiva que en recompensa m' habia donat l' Atrida, se m' ha tornat á pendre ultratjosament per aquest rey poderós. Repetiuli ubertament mas paraulas, á fí de que 'ls altres grechs senten la natural indignació, per si continuant sense pudor, intentés enganyar á algú d' ells. En quant á mí, per insolent que sigui, no gosará insultarme cara á cara.
«No, ab ell no vull aconsellar ni obrar. M' ha enganyat y m' ha ofés una vegada; ja n'hi ha prou, no m' enganyará mes ab promesas, que vagi sense estorbs á la seva pérdua, perque 'l previsor Júpiter l' hi ha tret la rahó.
«Los seus donatius me son odiosos, y á n' ell lo desprecio com á un Cari.[1] Encara que m'oferís deu vegadas, vint vegadas tantas ri-
- ↑ Indígena despossehit pe 'ls colónis jónichs del Assia.
