Pàgina:Iliada (1879).djvu/134

batre ab nosaltres. Mes si morts per las mevas mans, acabas al moment la vida, may mes danyarás als Aqueus.»
 Al sentir aquestas paraulas, Dalon allarga sa robusta má pera agafar, suplicant, la barba de Diomedes; mes l' héroe li pega, ab sa espasa, un colp furiós al mitj de la garganta y li trenca 'ls dos muscles. Encara parla en l'instant en que l seu cap rodola per terra. Los dos reys agafan tot seguit lo seu casco, la seva pell de llop, lo seu arch flexible y la seva grossa llansa. Ulisses pren aquestas prendas, y las consagra á Minerva, á la que implora en aquestos termes:
 «Deesa, acepta aquestas armas; primera de las divinitats del Olimpo, los dos t' invoquem. Ara, condueixnos al lloch ahont están acampats los Tracis y 'ls seus corcers.»
 Feta aquesta pregaria, Ulisses penja l' armadura á la soca d' un tamarindo, procurant que després lo pogaesseu reconeixer posanthi al seu entorn brancas y flors del mateix arbre, perqué no passessen pe 'l costat seu sens véurel, entornant, per causa de l' obscuritat de la nit. Tot desseguida caminan avant, per entre las armas trossejadas, entre 'ls llachs de sauch negra, y arriban prompte al siti ahont son los Tracis. Aquestos dormen, rendits per la fatiga, y sas hermosas armaduras, disposadas en tres rengleras, están en terra al costat d' ells. Al costat de cada guerrer hi ha l' seu tronch de caballs. Resos dorm al mitj del campament. Al costal; d' ell, están fermats los seus llaugerissims corcers ab corretjas derrera 'l carro.
 Lo primer que s' adoná d' ell fou Ulisses, y mostrantlo á Diomedes:
 «Aqui tens, diu, l' home; aquí 'ls caballs de que 'ns ha parlat Dolon á qui acabem de matar. ¡Coratje! Desplega 'l teu invencible valor; no penses estar en descans, ja que tens las tevas armas. Deslliga aquest superbo tronch, ó si 't sembla millor, ataca als homes, y jo m' encarrego dels corcers.»
 Aixó diu; y Minerva inspira al fill de Tideo una forsa divina. A son entorn sembra la mort. Los guerrers que toca ab la seva espasa fan crits espantosos; la terra s' enrogeix de sanch.
 Aixis com un lleó sorpren, en ausencia dels pastors, un remat de cabras ó d' ovellas, y 's tira demunt d' ellas plé de rabia, aixis mateix lo fill de Tideo 's precipita demunt dels Tracis, fins que ha mort dotze guerrers. Al mateix temps que sa espasa dona colps mortals, Ulisses va seguintlo, agafa 'ls cadavres pe 'ls peus y 'ls separa del cami. Vol en son esperit, que 'ls caballs passen ab facilitat per entre 'l carnatje, y que no s' esberen passant per sobre 'ls morts, tota vegada que no hi están acostumats. Mes: lo fill de Tideo arriba ahont es lo rey, y aquet es lo tretzé á qui arrenca la dolsa vida, y 'l mata quan estava ja queixantse entre suspirs, perque durant la nit, un espectre fatal, parescut al fill de Tideo, se li había posat demunt del cap, per un voler de Minerva. Allavors, l' astut Ulisses deslliga 'ls