Pàgina:Iliada (1879).djvu/171

pit, que fins als mes braus causa espant, y abduas divinitats surten armadas de la Tracia y 's fican entre 'ls Efiros, ó 'ls Flegians, no escoltan las pregarías de las duas parts, sino que donan la victoria á una d' ellas, aixis mateix Merion y 'l rey Idomeneo se'n van al combat, vestits ab lo bronzo resplandent. Merion es qui primer pregunta al fill de Deucalió:
«¿Per quin cantó pensas entrar á la batalla? ¿Per la dreta de las forsas, pe 'l centre d' ellas, ó per l' ala esquerra? puig penso que en aquet moment, los Aqueus, per cap cantó están mancats d' enemichs per combatre.»
Idomeneo contesta:
«En lo centre hi ha valerosos defensors: los dos Ayax se troban allí ab Teucro, lo millor dels arquers grechs, valents fins per combatre cos á cos. Aquestos héroes son prou per assaciar l' ardor impetuós d' Héctor. No hi ha dupte de que 'l fill de Priam es temible; pero l' hi será difícil, per molta que siga la seva impaciencia, triunfar dels brassos invencibles d' aquells y calar foch á las naus, á menys que 'l mateix Júpiter no fasse caure demnnt de la flota una exalació inflamada del llamp. Jamay l' ilustre fill de Telamón cedirá la victoria á un mortal que s' alimenta dels dons de Céres, vulnerable pe'l bronzo ó per grossas pedras. No, excepte en las carreras, Ayax, en l' arena no recularia ni devant del irresistible fill de Peleo. Entrem donchs per l' esquerra del, campament, y no tardarem á donar gloria á algun Troyá ó á obtenirla nosaltres.»
Diu aixó: Merion, igual al impetuós Marte, corre devant fins que arriban á las filas del indret que 'l rey ha designat. Al apareixe Idomeneo, parescut, per la seva forsa, á la potenta flama, y Merion, ab la seva armadura brillanta, los Troyans s' animan los uns als altres s' ajuntan y s' tiran contra 'ls dos héroes; no tardan en toparse las duas hosts ab igual furor prop de las naus. Com en un jorn de sequetat, en temps en qué 'ls camins están plens de pols, los vents sonorosos promouhen una tempestat, y, trobantse, aixecan grossos núvols de polsaguera, aixis mateix la lluyta 's concentra, y de las duas parts frisan pera matarse 'ls uns als altres ab lo bronzo afilat; la plana está erissada de prolongadas llansas aterradoras, que desgarran las carns dels guerrers. Los ulls se troban enlluernats per la lluentó del bronzo que reflectan, en aquesta barreja tumultuosa, los cascos, las corassas, los escuts esplendents. ¡Hauria de teñirlo cor ben dur, aquell que 's mostrés alegre á l' aspecte de semblants travalls y no n' estigués contristat!
En aquell siti, dos poderosos fills de Saturno, animats de desitjós contraris, fan caure demunt dels héroes mals crudels. Júpiter, per honrar á Aquiles, vol donar la victoria als fills de Priam y á tots los Troyans: més per aixó no porta pas l' intent de perdre l'armada dels