Pàgina:Iliada (1879).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


yans la gloria y l' Argiva Helena, per la quí nombrosos Aqueus han mort devant d' Ilió, lluny dels patris camps? ¡Vésten entre l' estol deis Grechs, sens retart; fes detenir als guerrers ab dolsas paraulas; no permites que tiren sas veleras naus á la mar divina.»
 Diu ella; Ulisses ou la veu de la deesa, deixa anar á terra 'l seu mantell, que li recull l' heralt Euribates d' Itaca, son servidor; corra á trobar á Agamemnon, agafa l' incorruptible ceptre dels seus avis, y ab lo ceptre á la ma recorra 'l camp y la flota.
 A cada rey, á cada capdill que troba, l' empren y 'l deté ab aquestas dolsas paraulas:
 «¡Amich, es precís deixar de témer com un cobart! Créume, retorna á ton siti y procura que no 's moguin los teus súbdits; perque no sabs pas ab certesa quin es lo pensament d' Atrida. Ara com ara de segur que 'ns posa á proba, y després castigará als filis indignes de la Grecia. No hem sentit nosaltres lo que ha dit en lo consell; y temau que, encoratjat, intent porta de fer cástich exemplar entre 'ls filis de Danaos. Lo cor d' un rey que Júpiter alsá, sols enclou magnanimitat, ja que de Júpiter reb los honors y Júpiter lo protegeix.»
 Mes si topa ab un esperit vulgar, si 'l sorprèn alborotant ab crits inconsiderats, li pega ab lo ceptre y 'l repta ab aquestas duras frases:
 «¡Miserable! séu sens replicar, escolta las paraulas dels que valen mes que tú, home sens coratje, sens vigor. ¡Has sigut may tingut en compte en lo consell ó en las batallas? ¿Tots los Grechs han d' esser aquí reys? Es un manar funest lo manar de molts; lo rey deu esser un sol, un sol capdill, á qui 'l fill de Saturno li dona 'l ceptre y 'ls drets per gobernar.»
 Aixís, parlant ab valentía, s' imposa á la armada, que prompte, tota en pés, fent gran soroll se 'n torna, de las tendas y las naus, á l' assamblea, com las onadas braman tumultuosas al bátrer en la estensa platja y ressona 'l soroll en l' ampla mar.
 Tots se quedan silenciosos en son siti; seuhen tots y solsament Tersites segueix cridant; acostumat á parlar insolent, sens mesura, ab temeritat cerca sempre insultar als reys, sens tenir en compte la dessencia, sols per fer ríurer ais Grechs. Es lo mes vil dels guerrers que han vingut devant d' Ilió. De tort de camas, coixeja; abultadas sas espatllas, se le hi inclinan cap al pit; punjagut lo cap, ab un que altre cabell apenas. Lo seu odi persegueix sobre tot al fill de Peleo y al noble Ulisses, á ne 'ls que ultratja contínuament. Ara se dirigeixen al diví Agamemnon sas injurias amargas y sos crits aguts. Los Grechs interiorment n' están irritats, pero ell baladreja é insulta al fill d' Atreo ab aquet discurs:
 «Agamemnon, ¿de qué 't queixas? ¿que 't manca? Las tevas tendas plenas son de bronzo, en ellas hi ha una porció de donas escullidas que nosaltres los Aqueus te doném, á tú 'l primer, sempre que acabem de pen-