Pàgina:Iliada (1879).djvu/213

seu fill. Lo marcial fill de Mémalo, Pisandro, mana la tercera línea. Després de Patroclo, ell es qui, entre 'ls Mirmidons sab tirar millor la llansa. Lo vell escuder Fénix conduheix la quarta divisió. Alcimedon, fill valerós de Laerceo, mana la quinta. Quan Aquiles las lia disposadas totas ab sos capdills, los hi dirigeix aquestas paraulas:
«Mirmidons, que cap de vosaltres s' oblide de las amenassas que, al peu de nostres vaixells llaugers, no paravau de fer contra 'ls Troyans. Sempre, mentres ha durat la meva cólera, tots vos planyiau de mi y deyaho: «Crudel fill de Peleo, ta mare te ha nodrit de fel, home despiadat, que retens aqui als teus companys contra la seva voluntat; retornémsen ab nostras naus á la estimada patria; ja que semblanta cólera s' ha apoderat de la teva ánima» Tals eran las vostras paraulas quan vos trobavau reunits. Donchs bé, véusela aqui la gran batalla que tant habeu desitjat. Que vage cap als Troyans tot aquell que porta tancat en lo pit un noble cor.»
Aquest discurs reanima las forsas de tots y ls hi dona coratje; á las ordres del rey, las columnas s' uneixen. De la mateixa manera que 's juntan las toscas pedras que 'l obrer ajunta pera edificar, á proba de vent impetuós, los murs de superba morada, aixis mateix se tocan las unas á las altras las armaduras, guerrer ab guerrer, casco ab casco, escut ab escut; las flotantas crineras sembla que formen solament una inmensa ondulació. ¡Tant apretats están los guerrers! Dos héroes no mes se troban armats, fora de las filas: Automedon y Patroclo.No portan mes que una ideya; esser los primers que comeasen la lluyta. Aquiles entretant torna á entrar á la tenda, alsa la tapa d' una arca ricament adornada que Tetis li doná al marxar, plena de túnicas, de tapissos groixuts, d' amples mantells: y 'n treu d'ella una copa preciosa. Ningú més que ell hi veu vi, y á cap dels deus, ab ella, hi fá libacions, fora de Júpiter. L' agafa, la neteja ab sofre y l' enfonsa en un dipósit de aigua pura; se renta las mans y l' ompla de vi plé de fortalesa. Per últim, s'en vá en mitj dels guerrers, y, ab la mirada al cel fa libacions implorant á Júpiter, que subjecta 'l llamp. Lo senyor dels deus escolta la seva pregaria.
«Júpiter, esclama l' héroe, rey de Dodona y dels Pelasgues, que habitas lluny de nosaltres y gobernas á Dodona, dels hiverns rigurosos, voltada pe'ls Seles, intérpretes teus, que dormen en térra, ab los peus sense rentar, ja has acullit los meus vots, y m: has favorescut afligint als Grechs; vulgas compláurem un' altra volta. Jo 'm quedo entre 'ls vaixells y envío al combat al devant de nombrosos Mirmidons, á mon company estimat. Poderós Júpiter, fes aná ab ell la victoria, alenta 'l seu cor dintre son pit; que Héctor vege si Patroclo sab combatre sense mi, ó si 'ls seus brassos invencibles no dónan probas del seu furor fins hi á tant que jo 'm barreje ab los comba-