Pàgina:Iliada (1879).djvu/216

nas y per la boca entroberta. La tenebrosa nuvolada de la mort rodeja al Troyá.
 Aixis cada capdill dels Grechs dona mort á un guerrer dels contraris. De la mateixa manera que 'ls llops crudels tirantse ab furor, en lo cim de la montanya, demunt de cabrits ó d' anyells, que 'ls pastors ab imprevisió han deixat dispersar, los agafan tant prompte 'ls veuhen, y 'ls destrossan tot tremolosos, aixís mateix los Grechs se tiran demunt dels Troyans. Aquestos sols pensan en la fugida tumultuosa y no 's recordan del seu impetuós valor.
 En aixó 'l gran dels Ayax frisa per alcansar á Héctor. Aquest, guiat per la seva experiencia, cubreix las sevas amplas espatllas ab son espayós escut, pren en compte 'l brunzir de las nombrosas fletxas y 'l colpejar de las llansas, y compren l' insconstancia de la victoria; mes no recula y vigila pera salvar als seus estimats companys.
 Del mateix modo que surt escapada de dalt del Olimpo una negrenca nuvolada que s' estén fins al cel, quan Júpiter, per una tempestat, vela la serenitat del éter, del mateix modo fugeu de las naus lo Tumulto y 'l Terror. L' host d' llió, no passa pas en bon ordre la muralla, pero ls caballs lleugers d' Héctor se l' emportau armat, y deixa als Troyans allá, ahont lo fosso pregón los deté malgrat seu. ¡Quants corcers fogosos, precipitantse al peu de las pendents, trencan la llansa y abandonan lo carro dels seus senyors! Patroclo, sense tregua donant coratje als Aqueus, y medita ab la manera d' acabar ab lo' vensuts; los persegueix, y fugint ells, fent grans crits, cubreixen dispersats tots los camins. Remolinadas de pols s' alsan fins als núvols; los corcers, al trobarse fora del campament se 'n tornan cap á la ciutat.
 Patroclo 's tira en lo mes fort de la lluyta, hi dirigeix lo seu carro y llensa amenassas. Los héroes cauhen de cap baix los fusells dels seus carros, quan aquestos, vuyts, son tombats ab estrépit. Lo fosso no pot deturar los corcers iutnortals, douatiu d' un valor inapreciable que 'ls deus feren á Peleo; sino que 'l passau guiats pe 'l seu ardor. Patroclo no's troba menys ardorós: lo seu cor l'exita á lluytar ab Héctor á qui portan las llaugeras eugas troyanas. Tot sovint la térra despullada de verdor pateix baix lo pés de funestas tempestats en las diadas de la tardor, quan Júpiter aboca plujas abundantas, irritat contra 'ls homes que, en lo tribunal jutjan ab violencia torturant lo dret, venent la justicia y no tement la venjansa dels deus: allavors los rius surten de mare, los torrents descalsan los costats de las colinas: las sevas corrents infladas se precipitan de dalt de la montanya, corren fent gran soroll fins á la mar, destruint al seu pas los travalls del llaurador. De la mateixa manera rápidas, d' igual modo estrepitosas, corren renillant las eugas dels Troyans.