Pàgina:Iliada (1879).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la figura d' un heralt, mana als guerrers que guarden silenci, perque tots á la vegada, aixís las primeras cora las darreras filas dels Grechs senten al orador y 's fassen cárrech de las sevas rahons. Ulisses, inspirat pel mes bon intent, los arenga y 'ls hi diu:
 «Atrida, ab tot aixó los Grechs volen posarte, entre 'ls mortals, com lo més digne d' infamia. No cumplirán la promesa que al venir aquí desde la fértil Argos te feren de no entornarsen sense haberse apoderat de la superba Ilió. Com criaturas débils, com pesarosas viudas, venen lamentantse entre ells y pensan entornarsen á sa patria. ¡Ah, no hi ha dupte que es un mal inevitable aquet desitj de anarsen, nascut per l' anyoransa! Si 'l marí s' entristeix d' estar un mes en sa nau, separat de sa volguda muller, per las tempestats del ivern y la mar alborotada, ¡qué no tenim de fer nosaltres que densa que aquí 'ns estém, hem vist non vegadas comensar lo curs del any! No m' indigno, donchs, contra 'ls Grechs que s' anyoran permaneixent aquí en la flota; pero té de sernos més vergonyós entornárnosen sense botí que continuar aquí més temps ab tristesa. Amichs meus, tinguem alguns dias mes de constancia; sapiguem si Calcas es ó no un adiví digne de fé. Encara guardareu memoria de lo que vaig á dirvos, que n' habeu estat testimonis tots vosaltres á qui las Parcas de la mort no se us han emportat ni avans ni en la darrera calamitat nostra. Quan la flota dels Grechs reunida en Aulides, se disposava á portar la destrucció en lo poble de Priam, oferirem als deus inmortals, demunt d' altars sagrats, hecatombas solemnes, á la sombra d' un hermós plátano y al entorn d' una font de que 'n sortia un regaró cristallí. Allavors vegérem un gran prodigi: un espantos dragó, ab l' espatlla coberta de tacas sanguinosas, que 'l mateix Júpiter feu aparèixer, se tira demunt del altar per sobre del plátano. En las brancas més altas estavan amagats, cuberts pel fullatje, los petits apenas nats d' un aucellet. Eran vuit y la aucella que 'ls habia covat feya nou. Lo serpent los arreplega y 'ls devora desapiadadament, mentras que ells cridavan. La mare acondolida voltejava al entorn de son niu estimat, feya crits llastimers y 'l serpent se tombá y l' agafá per l' ala. Mes encara no 's hagué menjat los aucellets y la mare, lo mateix deu que 'l feu aparèixer li doná un cástich exemplar convertintlo en una roca. Al observarho quedárem inmóvils d' estupor. ¡Aixís los terribles prodigis dels deus se 'ns posan de manifest durant l' hecatomba! Calcas interpreta allavors la senyal divina en aquestos termes: «¿Per qué, oh Grechs, esteu muts de sorpresa? Lo previsor Júpiter nos revela per aquest gran prodigi, la nostra llarga empresa cumplida lentament, de la qué 'n reportarém gloria inmortal. Aixís com lo dragó ha devorat los tendres aucells, que eran vuit y l' aucella que 'ls habia covat feya nou, aixís mateix durant aquet nombre d' anys combatrem en los camps troyans, y en l' any desé pendrém la gran Ilió.»