Pàgina:Iliada (1879).djvu/265

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




CANT XX.

______



 Mentres que al voltant teu, fill de Peleo, insaciable de batallas, los Grechs s' arman en front deis vaixells, los Troyans també 's preparan en lo serrat que domina la plana.
 Entretant Júpiter ordena á Témis que baixi del cim del Olimpo y que reuneixi l' assamblea dels inmortals. Vola la deesa d' un cantó al altre y per tot invita als deus á que vagin á reunirse al devant de Júpiter. Cap riu, fora del Occeá, s' absté de anarhi, ni cap entre las ninfas que habitan los boschs hermosos, las fonts, las rieras, los verdosos prats; tots acudeixen al palau del amontonador de las nuvoladas, y prenen siti devant l' esplendent portal que ab habilitat Vulcá ha construit pel seu poderós pare. Aviat se troban tots reunits al voltant del fill de Saturno. Lo mateix Neptú no s' ha mostrat indócil á la veu de la deesa; ha sortit de las aigas y s' ha barrejat entre 'ls altres deus. Sentat en la primera fila, s' entera dels propòsits de Júpiter.
 «¿Perqué, deu que manejas l' esplendorós llamp, convocas de nou l' assamblea dels inmortals? ¿es que meditas sobre la sort dels Grechs y dels Troyans que están disposats á entraren un combat terrible?
 Júpiter li respon en aquestos termes:
 «Tu penetras, oh Neptú, los projectes que tanca mon pit. Si, es per la causa d'Ilió, que us he congregat: lo dia de la seva ruina es objecte dels meus cuidados, Ab tot, jo permaneixeré sentat en un dels cims del Olimpo, desde ahont recreyaré la meva vista observant lo combat. Vosaltres, inmortals, aneu, repartiuvos entre las dugas hosts, y porteu ajuda á aquells per quins sente predilecció 'l vostre esperit. Si deixo á Aquiles sol atacar als Troyans, no 's mantindrán