Pàgina:Iliada (1879).djvu/275

y espera la mort, que veu inevitable Aquiles agafa l' espasa y li fa rodolar lluny lo cap y lo casco; lo moll li surt de las vértebras y 'l cos resta estés demunt l' arena. Allavors Aquiles marxa contra 'l valent fill de Piroos, Rigmos, que es vingut dels camps fértils de la Tracia. Lo fereix ab la llansa en mitx del cos; lo bronzo li penetra en los pulmons; cau de son carro; lo seu escuder Areitoos gira 'ls corcers pera fugir; l' arma d' Aquiles lo fereix entre las espatllas y 'l precipita del carro; los caballs fugen desbocats.
Aixis com en las espayosas valls de una montanya árida, 'l foch de un terrible incendi passeja 'l seu furor, devora 'l bosch inmens, y se balanceja á voluntat de tots los vents, aixis mateix Aquiles furiós, semblable á una divinitat tremenda, recorre l' ample camp de batalla, y per tot sembra la mort y 'l carnátje. La térra regala de sanch.
Com los toros d' ample front, reunits sota un jou, trepitjan demunt del terreno llis d' un' era las espigas d' ordi blanch, y la palla llaugera se separa rápidament del grá sota 'lspeus dels bous bramadors, aixis, dirigits pel magnánim fill de Peleo, los caballs vigorosos trepitjan ab las potas los morts y las armaduras. De sota 'ls seus cascos y de sota 'ls cercles de las rodas, surten esquitxos de sanch que embrutan lo fusell y tot lo voltant del carro. Aquiles es insaciable de gloria y las sevas mans invencibles se cubreixen de sanch y de polsaguera.