Pàgina:Iliada (1879).djvu/277

Allavors troba, surtint del aiga, á Licaon, fill de Priam, á qui ja un dia, en una marxa nocturna, ell mateix habia fet cautiu en los camps de son pare, y se l' emportá á pesar de la seva resistencia pera haberlo trobat mentres tallava, ab lo bronzo afilat, rebrots de figuera, pera femé 'l devant d' un carro. Lo diví Aquiles aparesqué ocasionantli un mal imprevist; lo portá al seu navili, y'l posá en venda en la populosa Lemnos. Lo fill de Jasó 'l compré; mes Etion d' Imbros, hoste que habia sigut del jove Troyá 'l lliurá en cambi d' un gros rescat, y l' enviá á la ciutat sagrada d'Arisbas, desde ahont torná als palaus de sos pares, habent fugit de la cautivitat. Durant onze dias celebrá lo retorn ab sos estimats companys; mes en lo dia que feya dotze, una divinitat ve ferlo caure altra volta en las poderosas mans d'Aquiles, que,habia d'enviarlo á las moradas de Plutó, ahont ell se resistia á anar. Aquiles lo veu nú, sense casco, sense escut, sense llansa; ha deixat las armas en la ribera, y surt del riu plé de suhor y rendit per la fatiga. Al véurel l' héroe, sorprenentse, diu en son cor magnánim:
«¡Oh grans deus! ¡quin prodigi esclata á la meva vista! Sens dupte 'ls superbos Troyans, que 'l meu bras ha mort, tornarán de las profondas tenebras, puig que reveig á aquet que, lliurantse de l' hora funesta, sigué venut en la divina Lemnos. L' inmensa estensió de la mar escumosa, que reté á tants de mortals, á pesar d' ells, no ha detingut á aquest! Fémli donchs, tastar la punta de la meva llansa; sapiguem si tornará á venir encara ó si la terra sabrá tancarlo, ella que te subjectats als mes valents.»
Quan l' héroe inmóvil feya aquest propòsit, Licaon, tremolant, se dirigeix á ell á tota pressa pera abrassarli 'ls genolls; de totas maneras vol escaparse de la mort espantosa y de la funesta Parca. Al mateix temps Aquiles, impacient pera ferirlo, tira la seva llansa; evita que 'l toqui ajupintse; li passa per demunt del cap, y 's clava en terra, impacienta per treure sanch humana. Lo guerrer la subjecta ab una ma sense deixarla anar, y ab l' altra abrassa 'ls genolls del fill de Peleo, y diu rápidament aquestas paraulas:
«Aquiles, t' ho prego, apiádat de mí, pren consideració á la meva jovenesa. Só per tú un suplicant digne de respecte, perque he probat en ta mateixa taula 'l fruit de Céres, quan me tragueres de nostra hermosa horta pera conduirme y véndrem en la divina Lemnos, lluny de mon pare y dels meus. Jo 't valguí una hecatomba; mon rescat avuy seria d' un preu triple. ¡Aquí tens la dotzena aurora desde que, després de crudels sufriments he tornat á veure á Troya, y precís es que un destí mortal me fasse caure en tas mans! ¡Ah! sens dupte que só odiós á Júpiter, que m' entrega encara á ton furor. ¡Per tan curta vida m' ha criat la meva mare, filla del vell Altés, que regna sobre ls belicosos Lélegas, y posseheix en las marges del Satniois, la