Pàgina:Iliada (1879).djvu/309

mostrar son estremat vigor, aixís mateix lo carro recorre 'l terreno. Allavors las eugas de Menelao reculan; lo mateix rey renuncia á excitarlas temerós de que 'ls tronchs no s' entretopen en l' angostura, no volquen los corros y no fassen rodolar per terra als héroes, en lo mateix moment en què 's disputan la victoria. Menelao indignat esclama:
«Antíloco, no hi ha ningú entre 'ls mortals ab tanta malicia com tú, y 't vas á perdre. Nos enganyavam quan créyam que érats dels Grechs que tenen prudencia. Mes no se 't adjudicará pas lo premi si avans no juras haberte valgui d' una mala estratagema.»
Després, animant los seus corcers, los hi diu:
«Guardeuvos d' afluixar lo pas; malgrat lo vostre despit, no us detureu: los que us passan devant sentirán la fatiga avans que vosaltres; fa molt temps que anyoran la seva jovenesa.»
Diu aixó: los corcers, tement l' indignació del seu senyor, se llensan á corre ab més ardor, y no tárdan á juntarse al carro d' Antíloco. Los Grechs entretant assentats en lo cercle, contemplan als carros que vòlan per la plana, en mitj d' una nuvolada de pols. Idomeneo es lo primer que s' adona dels corcers que tornan. Posat fora de la multitut, en lo cim d' un promontori, á pesar de la distancia, reconeix la veu que ls encoratja, y prompte distingeix ai devant un caball notable; perque per demunt de la seva pell blanch d' or llustrosa, ressalta en son front una taca blanca, rodona com la lluna. Idomeneo tot seguit s' alsa y diu als Argius:
«Amichs, capdills y reys de la Grecia, ¡seré jo sol lo qui veu los carros? Altres caballs, un altre escuder dels que esperavain, son los que veig arribar primer. Sens duple las eugas d' Eumelo han caigut feridas en terra, perqué fins avuy han sigut sempre las més ágils. De altra part, he vist que eran las primeras en girar en la fila, y ara no puch descubrirlas per més que las mevas miradas abarquen tota l' extensió dels camps, troyans; y, ó bé 'l guia ha deixat anar las bridas, ó no haurá sapigut dirigirlas eugas al lombar la fila y deurá haberla traspassada ab desgracia. No hi ha dupte que Eumelo haurá caigut al estrem del camí, 'l carro estará trencat y los eugas desbocadas fora del cami ab l' esperit ple de furor. Mes aixequeuvos, guayteu vosaltres maleixos; tal vegada jo no ho distingeixo bé; de totas maneras, lo primer me sembla de rassa dels etolis. Si, es un dels reys argius; es Diomedes, lo robust fill del ilustre Tideo.»
Calla, y l' ágil Ayax, fill d' Oileo, 'l contradiu ab asperesa:
«Idomeneo, esclama, ¿com es que tot seguit te posas á parlar á la ventura? Son las voladoras eugas las primeras que 's veuhen correr al