Pàgina:Iliada (1879).djvu/31

net de Féres, Eumelo; las sevas potas son tan lleugeras con las alas dels aucells; d' igual color, dels mateixos anys, de talla igual, cuidadas per Apolo en los prats de la Pieria, portan ellas lo terror en las batallas.
Lo mes valent dels guerrers es Ayax, fill de Telamon, mentras que Aquiles alimentaba sa venjansa; perque l' invencible fill de Peleo porta molta ventatja demunt d' ell, y fins los seus caballs son los més ágils. Mes aquest héroe, tancat en sa ira contra Atrida, está retirat en sas naus y sas tropas s' exercitan en la platja del mar, á tirar lo disc, la llansa ó las fletjas llaugeras. Sos corcers, quiets prop dels carros menjan lo loto y las hervas de las llacunas, y 'ls carros cuidadosament guardats reposan sota las tendas dels guerrers. Aquestos deplorant l' inacció del seu capdill belicós, y sense combátrer, passejan pels camps en l' oci més complert.
La restant part dels Grechs avansa, y sembla que las flamas devoren l' inmensa plana. Baix de sos peus la terra cruix, del mateix modo que quan, plé de cólera, lo pare dels deus llensa 'l llamp sobre Tifeo, y esberla las montanyas d' Arimos al entorn de la tomba ahont, se diu que Tifeo jau. D' aquet modo ressonan los camps troyans, baix lo trepitj de la formidable armada que camina en avant y travessa ab rapidés la plana.
Entretant Iris, ab los peus llaugers com los vents, enviat per Júpiter, porta als Troyans un trist misatje. Joves y vells, tots están reunits en assamblea, devant dels pórtichs de Priam. L' ágil deesa empren al rey baix la figura de Polites, son fill, que 'l poble habia posat de guayte y que, confiat en la llaugeresa del seu pas, s' estava en la part mes alta de la tomba del rey Esiétes, observant los moviments que 'ls Argius farian fora dels cercles de sas naus. Iris imita la veu y l' accionat del jove héroe, y esclama:
«¡Oh anciá, tu 't complaus en escoltar llargas arengas com en los jorns de pau, y ara la guerra crudel ha estallat! Moltas vegadas me he trobat en lluitas terribles, mes com avuy jamay he vist l' armada enemiga tant forta ni tant ben disposta. Travessa la plana y vé á posar siti á Ilió, tant nombrosa com las fullas de las arbredas, com las arenas de las platjas. ¡A tú 'm dirigeixo, Héctor, sobretot, y segueix los meus consells! La ciutat de Priam conté una munió d' aliats de llenguas diversas; que cada capdill de sas nacions dongue ordres als seus. Tú manarás á tots ¡oh Héctor! y tú disposarás las líneas dels ciutadans de Troya».
Aixis parla: Héctor ha reconegut la vea de la deesa; al instant declara disolta l'assamblea, y 'l poble enter corre á las armas. Al moment s' obran las portas y l' armada surt ab precipitació á peu y demunt los carros. L' estrépit de la guerra ressona lluny.
Devant de la ciutat s' alsa un collet escabrós, sol en l' estremitat de la plana; los homes li dihuen Batiea y 'ls inmortals l' anomenan tomba del ágil Mirine. Allá 'ls Troyans y 'ls aliats se forman en batalla.