Pàgina:Iliada (1879).djvu/311

valent escuder d' Idomeneo, distant de Menelao tot lo tret d' una fletxa; perqué 'ls seus corcers son los més calmosos y ell es tambe escuder de menys destresa. Lo fill d' Admeto arriba l' úllim de tots; arrastra ell mateix son hermós carro, y mena en avant las sevas eugas. Al véurel trist lo diví Aquiles se mou de compassió; s' alsa y dirigeix als Argius rápidament aquestas paraulas:
 «Un héroe ilustre, l' úllim, mena aquí 'l seu tronch; amichs, creyeume, donemli 'l premi que li pertoca, 'l segon, y que 'l fill de Tideo conserve 'l primer.»
 Diu aixó: 'ls reys aplaudeixen, y Eumelo se'n hauria emportat allavors l' euga, ja que 'ls Grechs ho aprobavan, si Antíloco, fill del magnánim Néstor, aixecantse, no hagués apelat del judici d' Aquiles.
 «¡Oh fill de Peleo! ¡quina cólera m' animará en contra teva, si portas á cap aquest propósit! Vols negarme 'l premi pensant que, tant valent com es Eumelo, lo seu carro y sos caballs llaugers han sigut detinguts per una forsa superior. Mes si ell hagués implorat als deus, á bon segur que no hauria estat lo darrer en arribar. Si 't ha afectat la seva dissort, si 'l estimas ab tota l' ánima, en la teva tenda hi tens prou or pera donarli; no hi manca bronzo, ni remats, ni cautivas, ni forts corcers. Prenne pera donarli un premi, encara que sigui millor, ja més endevant ó desde ara, á fí de que 'ls Grechs aproben la teva magnanimitat. En quant á mí, no estich disposat á cedir lo meu; l' home que pense disputármel ab las armas a la má, que ho probe.»
 Diu aixó: 'l diví Aquiles, plé de complacencia per Antíloco, que es un company estimat seu, li respon somrient:
 «Antíloco, tota vegada que m' invitas á pendre un altre premi de la meva morada y á donarlo al fill d' Admeto, aixís ho faré. Li donaré la corassa que he tret al ilustre Asteropeo; es de bronzo y per la vora hi corre una orla d' estany resplandent. Será per ell un regalo preciosíssim.»
 Ditas aquestas paraulas, l' héroe ordena a Aulomedon, son company estimat, que vage á buscar la corassa en la seva tenda. Automedon hi vá volant y la porta; quan la té, la posa entre las mans d' Eumelo, que 'l acepta ab alegría;
 Al mateix temps Menelao, ab lo cor contristat, s' alsa animat contra Antíloco d' una violenta cólera. Agafa 'l ceptre d' un herall que ordena als Argius guardar silenci, y parescut á un den, parla en aquestos termes:
 «Antíloco, que avans eras tant prudent, ¿qué es lo que has fet? Has rebaixat lo mérit meu, has atropellat los meus caballs posant los teus al devant d' ells, essent los teus d' una inferioritat manifesta. Mes ¡oh capdills y reys dels Argius! jutjeu entre nosallres sense parcialitat. No puch permetre que pugui dirse entre 'ls Grechs: «Menelao habent