Pàgina:Iliada (1879).djvu/316

Aquesta es la seva pregaría, que Pálas acull: li dona llaugeresa als peus y á los mans; després, en lo moment en que van á alcansar los premis, Ayax, tot corrent, rellisca sobre 'l munt de fems que han deixat los bous mugidors morts en honra de Patroclo, perqué la deesa l' ha empenyut. S' omple de fanch la boca y 'l nas: mentrestant lo pacient y divi Ulisses agafa l' urna, ja que ha arribat lo primer. Tot seguit l' ilustre Ayax agafa l' bou per las banyas, y trayentse 'l fanch de demunt, diu als Argius:
«¡Ay! Minerva ha posat entrabanchs als meus peus, perqué fá molt temps que ella 's coloca com una mare al costat d' Ulisses, y en totas ocasions l' ajuda.»
Diu aixó y tots los Aqueus al véurel enfangat se'n riuhen d' ell. Al mateix temps Antíloco s' apodera del darrér premi, y diu, somrient á la assamblea:
«Amichs meus ¿hé de repetirvos lo que saben? Los inmortals, també avuy, volen honrar als ancians perqué Ayax té pochs mes anys que jo, y 'l vencedor es de la primera generació dels homes existents; mes se 'l considera d' una vellesa robusta, y fora d' Aquiles, seria molt difícil als Argius lluytar ab ell en quant á llaugeresa.»
Diu aixó, y alaba aixís al ágil fill de Peleo, que li respon en aquestos termes:
«Antíloco, no en vá haurás pronunciat alabansas de mí, y, al premi que 'l pertoca, vull afegirhi mitx talent d' or.»
Dihent aquestas paraulas, li posa entre sas mans mitx talent, que Antíloco acepta plé de satisfacció. Tot seguit Aquiles porta á l' assamblea una prolongada llansa, un casco y un escut, armadura de Sarpedon, que Patroclo habia prés d' aquest héroe. Aquiles aixecantse, din:
«Invito á dos guerrers dels mes valents á que 's disputen aquest premi; que 's posen las sevas armaduras, que lluyten ab lo bronzo afilat, que donguen, devant de la assamblea, probas de son valor. Lo primer que tocará l' hermós cos de son rival, y que l' hi fará rajar sanch, á pesar d' la seva a rmadura, rebrá la magnífica espasa de Tracia, adornada ab claus d' argent, que he pres del ilustre Asteropeo. L'armadura de Sarpedon perteneixerá en comú als dos combatents, als qui donaré en ma tenda un espléndit festí.»
Diu aixó: 'l gran Ayax, fill de Telamón, s; alsa y tot seguit després s' alsa també 'l robust Diomedes. Los dos héroes se 'n van á posarse l' armadura y baixan junts á l' arena, frisosos pera combatre; lo seu aspecte es terrible; 'l temor s' apodera de tots los Argius. Se dirigeixen l' un contra l' altre, y no tardan en trobarse acostats. Tres vegadas s' embesteixen; tres vegadas saltan y s'atacan. Per últim Ayax pega la llansada en l' escut de Diomedes, pero no pot arribarli al cos