Pàgina:Iliada (1879).djvu/324

com hauré apretat al meu fill entre mos brassos, tant aviat com hauré satisfet mon desitj de plorar demunt d' Héctor.»
Dit aixó, alsa las ricas tapas de sas arcas; ne treu dolze vels magnifichs, dotze senzills abrigalls, altres tants tapissos, altres tants richs mantells y túnicas á ells proporcionadas; pren deu talents d' or sencers, dos tres-peus espléndils, quatre calderas y una copa superba, magnífich present que un dia li feren los Tracis, quan va anar entre ells d' embaixador. L' anciá no pensa pas conservarla en poder seu. ¡Tant es lo que desitja en l' ánima rescatar á son estimat fill! Treu tot seguit als Troyans reunits devant del pórtich del palau, y 'ls hi dirigeix aquestas frases amargas.
«¡Fugiu insolents! Plens d' afront ¿no teniu prou per plorar en vostras casas, que encara veniu aquí á entristirme més? ¿O es que trobeu que encara no son prou los dolors de qué m' ha omplert Júpiter, fentme perdre al mes valent de mos fills? Ja ho veureu vosaltres mateixos mort ell, sereu vensuts pels Argius ab facilitat. ¡Ah! ¡tant debò que pugui baixar á la morada de Plutó, avans de presenciar la ruina de nostra patria!»
Ditas aquestas paraulas, los persegueix ab lo ceptre y 'ls treu. Los Troyans fujen de la cólera del anciá, lo quí repta á sos nou fills, Helenos, Páris, l' ilustre Agaton, Pammon, Antifon, lo valent Polites, Deifobo, Hipotoos y l' ilustre Díos. Priam irritat los hi dona ordres barrejadas ab reprensions:
«Doneuvos pressa, fills degenerats, oprobi del pare que us engendrá. ¡Aixis tots vosaltres plegats, en lloch d' Héctor us trobesseu estesos prop de las naus! ¡Desgraciat de mí! ¿Mas desgracias no haurán arribat á omplir la mesura, ja que, després d' haber engendrat, en la gran Ilió, tants fills valents, crech que no me 'n resta un tant sols de aquestos? ¡Méstor ha mort, hermós com los inmortals; Troilo també, caballer inmutable; y l' ilustre Héctor, que entre 'ls homes, tenia l' aspecte d' un deu, y que semblava nascut, no d'un mortal, sino d' una divinitat! Marte me 'ls ha prés y sols m' ha deixat aquestos guerrers, tols donats al afront, trapacers, sols destres en dirigir coros de dansas y en arrebatar al poble cabras y anyells. ¡No sou bons al menys pera prepararme ab llestesa 'l carro, y posarhi aquestos tresors, perque puga posarme en camí!»
Diu això: y 'ls héroes; tement l' indignació de son pare, treuhen la carreta llaugera que han de tirar las mulas: hermosa, novament construida; hi fixan un' arca; despenjan de l' estaca 'l jou de boix ab ulleras en las que hi ha anellas, portan també la corretja que s' hi posa llarga de nou cólsers; la colocan ajuntant l' ullet á la sibella de l' extrem de la llansa; la férman passant la corretja al voltant de la mateixa llansa y fentla passar tres vegadas desde 'ls costals á l' ullera del