per mi afectuós com un pare), tú 'ls contenías ab paraulas plenas de bondat, ab rahonaments afables. ¡Ay! Ara, ab lo cor contristat ploro per tú y per mi ¡miserable! perqué ja no queda en la espayosa Iliò qui m' estime, qui 'm perdone; so odiosa á tot lo poble.»
Aixís parla Helena tot sanglotan, y aquest parlament fá plorar á tots los presents. Allavors Priam dona las órdres convenientas:
«Ara ¡oh Troyans! aneu á portar llenya á la ciutat. No tingueu por de cap forta emboscada per part dels Argius; Aquiles, despedintme, m' ha promés al peu dels vaixells que no 'ns atacaria avans de la dotzava aurora.»
Diu aixó: la gent se 'n va á posar sota 'l jou als bous y á las mulas, y s' ajunta devant de las murallas. Durant nou dias van apilant una inmensa cantitat de llenya. Quan la desena aurora porta la llum als mortals, los Troyans ab llágrimas als ulls aixecan lo cos del atrevit Héctor, posan lo cadavre dalt de la pira, y li calan foch. Lo dia següent, als primers raigs de la filla del matí, de l' Aurora dels dits de color de rosa, 'l poble 's reuneix al voltant de la pira. Al trobarse allí junts tots los ciutadans, ab vi apagan la pira, tirantlo per tot alli ahont ha corregut lo foch; allavors los germans y amichs del héroe sospirant, ab lo rostre cubert de llágrimas abundosas, recullen los seus ossos, los tancan en funeraria urna, la cubreixen ab vels foscos de un teixit admirable, y la baixan en una fossa profonda que tapan després ab amples y fortas pedras. Per últim alsan la tomba, posant centinellas al voltant, per temor de qué ls Grechs no 'ls ataquen avans de posar fí á la seva obra. Quan la tomba es aixecada s' apartan y se 'n van á pendre siti al espléndit festí fúnebre, en lo palau del rey Priam. Tals son las honras fúnebres que tributan los Troyans al magnánim Héctor.
Pàgina:Iliada (1879).djvu/335
Aquesta pàgina ha estat revisada.
