Pàgina:Iliada (1879).djvu/38

vinyas; allá vaig veurer una multitut de combatents frigis, baix las ordres d' Otreo y de Migdon, pareseut als inmortals. Acampavam en las ribas del Sangoris; y jo, com aussiliar, vaig barrejarme entre 'ls héroes, quan las belicosas Amassonas vingueren á combátrerlos. Mes no eran ells en nombre tant gran com son los Aqueus de la viva mirada.»
L' anciá s' adóna tot seguit d' Ullisses y continua sas preguntas:
«Dígam, filla estimada, ¿quí es aquest héroe? Es, sens dupta, mes baix d' estatura que Agamemnon, fill de Atreo, pero sembla mes ample d' espatllas y de pit; sas armas reposan demunt la terra fértil, y ell, com un capdill, recorre las filas dels guerrers. Jo 'l comparo á un moltó de llana abundosa que camina entre mitj d' un gran remat d' ovellas blancas.»
Helena, néta de Júpiter, li respon ab aquestas paraulas:
«Aquest es lo fill de Laertes, l' astut Ullisses, criat entre 'l poble de l' aspre Itaca. Coneix totas las estratagemas y 's distingeix per la prudencia en los consells.»
A aquestas paraulas, lo prudent Antenor intervé en la conversa:
«¡Oh dona, exclama, sí, tu parlas en veritat. Ja avans d' ara 'l noble Ullisses habia vingut á Ilió, per causa teva, diputat pels Grechs, junt ab Menelao. Jo 'ls vaig rébrer com hostes; vaig obsequiarlos en mas moradas; y reconeguí 'l talent, la prudencia d' abdos héroes. Quan intervingueren ab los Troyans en las assambleas, Menelao, dret, aventatjava al rey d' Itaca per l' estensió de sas espatllas; assentat, Ullisses tenia mes majestat que ell. Quan prenian la paraula y sostenian son dictámen, Menelao s' espressava breuament y ab veu sonora; jamay se mostrava pródich en frases; y encara que mes jove, may se separava del asumpto. Y quan lo prudent Ullisses s' aixecava, se posava ab la mirada baixa, fixa en terra, no inclinant son ceptre endevant ni enredera, permaneixent inmóvil com un adolescent inespert. Qualsevol hauria dit que era un home frisós per l' enuig, y fins fora de sentit. Molt prompte sa potenta veu s' escapava de son pit y las paraulas li sortian ab pressa com un huracá de neu. Allavors, cap mortal s' atrevia á disputar ab ell, y allavors n' estavam encara mes admirats d' ell que de sa bellesa.»
Lo rey s' adóna al moment d' Ayax y continua sas preguntas:
«¿Quí es aquell altre Aqueu, alt y hermós? es lo mes alt de tots y 'l més ample d' espatllas.»
Helena respon: «Es lo gran Ayax, muralla dels Grechs. Aquell del altre costat, que está dret entre 'ls Cretenses, es Idomeneo, semblant á un deu; á son entorn s' hi reuneixen los capdills de sos guerrers. Moltas vegadas ha rebut de Menelao l' hospitalitat, quan venia de Creta. Veig, ademés, tots los altres Grechs dels ulls vius, que reconeixeria un per un, y de tots fácil me seria dirte 'ls noms. Mes no sé veurer á dos héroes: Castor, hábil en domar