Pàgina:Iliada (1879).djvu/43

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


després d' haber solcat la mar, te possehia en l' illa de Cranae. ¡Avuy me sento ubriacat, per desitjos mes vius encara!»
 Dit aixó, pren lloch en sou llit; sa esposa 'l segueix, y tot seguit los dos s' abandonan al somni.
 Atrida en tan, corre d' assí per llá, com una bestia fera, cercant á Páris entre la multitut; mes ni 'ls Troyans ni 'ls aliats poden dirli ahont es, perque cap l' ha vist y ningú esta disposat á amagarlo per amistat, sino que tots l' aborreixen d' igual manera que á la negra mort. Allavors lo rey dels guerrers, Agamennon, los hi dirigeix aquesta arenga:
 «Escoltenme, Troyans, Dardanis y aliats; la victoria es visiblement pel blicós Menelao; porteunos, donchs, á l' Argiua Helena y tots los seus tresors, y pagueunos un just tribut que 's perpetuará entre 'ls veniders.»
 Diu aixó, y 'ls Grechs l' aplaudeixen ab vivas aclamacions.