entre la munió dels Troyans, baix la figura d' un home, de Laódoco, fill d' Antenor, intrépit combatent; y cerca ahont se troba 'l diví Pandaros. Troba per últim al intatxable y robust fill de Licaon, dret, inmóvil, en mitj de las fortas rengleras de tropas armadas d' escuts que l' han seguit desde las riberas del Esepo. L' emprén y li dirigeix aquestas breuas paraulas:
«¿Vols escoltarme, oh fill ilustre de Licaon? Si t' atreveixes á tirar una fletxa voladora á Menelao ¡Quina gloria per tú! ¡quín agrahiment per part dels Troyans y sobre tot del rey Alexandro! ¡quins richs presents t' oferiria aquest si vegés pujar sobra la trista foguera al marcial Atrida batut pels teus darts! Créume donchs, traspassa ab una fletxa al célebre Menelao: implora á Apolo Liciá; ofereix á aquet deu, ilustre pel seu arch, lo sacrifici d' una superba hecatomba d' anyells acabats de neixer, quan tornes á entrar en ton palau en la ciutat santa de Célia.»
Aixís parla Minerva. L' insensat se deixa seduir, y ab prestesa treu del estuix son arch brillant. Pándaro un jorn sorprengué, al saltar una roca, á una cabra satvatje que ell vigilava; li traspassá 'l pit, la tombá, y amo de las sevas banyas llargas de setse pams, las entregá á un obrer hábil que va polirlas, las juntá y las adorná ab una punta d' or. Es lo mateix arch que ara l' héroe prepara cuidadosament; l' esten y l' apoya en terra, mentras que, al devant de ell sos braus companys li posan los escuts, per por de que 'ls fills dels Grechs no l' ataquen avans de que Menelao siga ferit. Tot seguit destapa 'l carcax, ne treu una fletxa intacta, empennada, engendradora de agudísims dolors; després disposa en l' acanalat del nervi 'l dart fatal, y ofereix á Febo Licia, ilustre pel seu arch, lo sacrifici de una rica hecatomba d' anyells acabats de neixer, quan retorne á son palau de la ciutat santa de Celia. S' assegura y estira al mateix temps l' extremitat esviaixada de la fletja y 'l nervi fins que ab la ma 's toca 'l pit y ab l' acer de la fletxa, l' arch; quan ha donat á l' arma la forma d' un cercle, de cop l' arch tremola, reposa 'l nervi, lo dart vola, impetuós, portant la punta afilada, desitjosa de clavarse entre la multitut.
¡Oh Menelao! los benhaurats inmortals vetllan demunt teu, y sobre tot la filla de Júpiter que 's posa devant del dart dolorós per desviarlo; disposada á amortiguar lo colp, com la carinyosa mare á esquivar atormentosa mosca que volteja al seu fill tendrament adormit, la mateixa Minerva li dirigeix lo dart en lo punt ahon las sivellas d' or del cinturón s' encrehuen y forman una doble armadura. L' amarga fletxa eau dreta al ciuturon, lo travessa, s' enfonsa en la corassa y traspassa, en fí, la llaugera tanca que porta Atrida, darrer resguart contra 'ls darts, tantas vegadas posat á prova. La punta d' acer alsa la pell del héroe; y al instant de ferida raja una sanch roja encesa.
Aixís com lo marfil que una dona de Caria ó de Meonia ha tenyit de
Pàgina:Iliada (1879).djvu/46
Aquesta pàgina ha estat revisada.
