Pàgina:Iliada (1879).djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Després dirigintse al diví heralt:
 «Taltibi, li digué, crida tot seguit aquí al guerrer Macaon, fill de Esculapi, famosíssim metje, á fí de que examine la ferida que un hábil fletxer de las líneas troyanas ó licias acaba de fer al valent Menelao. ¡Per ell la gloria, per nosaltres l' aflicció!»
 Diu: l' heralt á tals órdres dócil, corre á l' armada dels Grechs acorassats de bronso. y per totas parts busca ab la vista al guerrer Macaon; lo veu, per últim, inmóvil, en mitj de las fortas líneas de tropas armadas d' escuts que 'l seguiren de Trica, feconda en corcers. Taltibi se li posa al costat y li diu aquestas breuas paraulas:
 «Corre, fill de Esculapi, lo poderós Agamemnon te crida á fí de que examinis la ferida que un hábil fletxer de las líneas Troyanas ó licias acaba de fer al valent Menelao. ¡Per ell la gloria, per nosaltres la aflicció!»
 Aixís parla y conmou lo cor de Macaon; los dos se llensan, obrintse pas entre la multitut que compon la gran armada dels Argius. Quan arriban al siti ahont Menelao ferit, ab la semblansa d' un deu, está rodejat dels capdills de l' armada, lo fill de Esculapi, arrenca 'l dart del cinturon; las puntas encorbadas al arrebassarse 's trencan; desfá tot seguit lo cinturon y la corassa de sota, y després la tanca que hábils ferrers construiren ab acert. Al moment que ha examinat la llaga, li xucla la sanch, després hi aplica ab destresa los bálsams calmadors de que en altra temps Quiró, en obsequi á la bona amistat, ensenyá 'l secret á son pare.
 Mentras que 'ls Grechs fan objecte de sos cuidados al valent Menelao, las líneas dels Troyans armats d' escuts avansan vers ells. Allavoras se recordan del combat.
 En aquest moment no hauriaho pasvist al diví Agamemnon dormir, ni tremolar, ni refusar lo combat; sino que está desitjós de comensar la batalla. Baixa de son carro adornat de bronso; son servidor Eurimedon, fill de Tolomeo, descendent de Piras, deté los caballs frisosos, perque aquell li ha recomenat que 'ls hi tingués disposats, per si ell torna rendit de fatiga en tant ell porta sas órdres á nombrosos héroes. Aixís es que s' en va á peu y recorre las líneas dels combatents. Las dels Grechs, en las que hi nota mes ardor, es las que empren y ab sos discursos los hi dona mes coratje.
 «¡Argius, no deixau decaurer vostre ánim impetuós: Júpiter no será mes l' ausiliar dels mentiders! Nostres enemichs han estat los priiners en faltar á nostra aliansa: los buitres se repartirán sas carns delicadas. Ben prompte haurem destruit la ciutat seva, y 'ns ne portarém en nostras naus á sas estimadas esposas y á sos tendres fills.»
 Als que sembla que titubejan á tirarse á aquesta lluita horrible, los hi dirigeix paraulas amargas:
 «¡Grechs! valents de lluny, entregáis al afront ¿que no teniu vergo-