Pàgina:Iliada (1879).djvu/54

54

Biblioteca del Diari Catalá

ras corvas d' un superb carro, queda estés y s' asseca en la vora del riu: aixís mateix queda Simoísi estirat en terra per Ajax, rebrot de Júpiter. Al mateix temps un fill de Priam, Antifos, que dú la corassa brillanta, tira vers al vencedor, per entre la multitut, sa punxaguda llansa. Mes erra 'l cop y 'l dart se planta en lo cau de cuixa de Lencos, valerós company d' Ulisses, que procurava enretirar lo cadavre; lo deixa anar y cau á son costat. Ulisses veu la mort del seu company, y en son pit sent l' ira que hi flameja. Vola á las primeras filas, resplendent del bronzo de sa armadura, s' acosta al enemich y remolineja sa lluenta llansa, passejant la mirada per tots cantons. Los Troyans reculan quan tira 'l seu dart y no vola pas en vá; alcansa á Democoon, fill bastart de Priam, arribat d' Abido portat per dos caballs llaugers. Ulisses, furiós per la mort del seu company, li pega un cop de pica al pols, y li passa fins al altre costat la punta d' acer. Las tenebras obscureixen la vista del Troya; cau ab estrépit y al caurer, demunt d' ell l' armadura ressona. Los primers combatents tot seguit reculan y ab ells l' ilustre Héctor. Los Aqueus arrencan un crit d' alegría, separan los cadavres y 's tiran avant.
Mes Apolo, que desde l' altura de Pérgamo 'ls contempla, s' indigna, y per animar als Troyans, esclama:
«¡Avant, caballers d' Ilió! no abandoneu lo camp als Grechs. No tenen pas ells los cossos de marbre ó de ferro, per fer rebótrer l' acer tallant que 'ls colpeja; y Aquiles, fill de Tétis de l' hermosa cabellera, no 's troba en sas filas; sino que en sos vaixells se li rosega l' ánima y nudreix la seva cólera.»
Aixís, del cim de la ciutat, parla aquet deu tremendo. Al mateix temps la filla de Júpiter, l' ilustre Minerva, dona coratje als Argius, recorre las filas, exhorta als que veu que titubejan ó cedeixen.
Allavoras Dioreo, fill d' Amarinceo, cau en las mallas de la Parca; una grossa pedra li toca 'l peu dret, llansada per un capdill dels guerrers tracis, Piroos, fill d' Imbras, vingut d' Enos. Lo roch cruel li trenca 'ls dos muscles y 'ls ossos. Lo Grech cau boca per munt, y mancat d' alé, estent los brassos en vers sos companys. Piroos hi corre avans que ells, li clava la pica en lo ventre y esparceix sas entranyas per l' arena; las tenebras li obscureixen la vista.
Toas l' Etoli cau de 'colp sobra 'l vencedor, tira sa llansa y 'l fereix del pit, sota la mamella; la punta de acer se clava en lo pulmó. Allavors Toas s' hi acosta, y torna á pendrer sa llansa; despres, treu la espasa, l' enfonsa en lo ventre de Piroos y li arrenca la vida. Mes no pot apoderarse de sas armas. Los Tracis, sos companys, que portan los cabells nusats en mitx del cap, estenen sas prolongadas llansas, y, encara que molt robust lo gran é ilustre Toas, l' obligan á recular vascilant. Aixís los dos guerrers quedan estesos l' un al costat del altre demunt l' arena; l' un, capdill