capdili dels superbis Paflagonis, armats d' escuts. Atrida, al moment que veu que s' atura, li romp la clavícula d' un colp de llansa, mentres qu' Antiloco, tira una enorme pedra 'l coll de son escuder Midon, valent fill d' Atimnias, que procurava fer recular los seus cavalls. Las riendas, brillautas de marfil, s' escapan de sas mans, y cauhen en la pols; al moment Antiloco s' hi tira espasa en má y li travessa 'ls polsos. Cau espirant; son cap y son cos s' enfonsan en l' arenal, que per aquest cantó té profunditat. Per últim, sos corcers, trepitjantlo, 'l fan rodolar baix de sos peus: Antiloco'ls excita y mena 'l carro á las filas argiuas.
Héctor, per entre mitj de las filas. sf apercibeix dels vencedors; se tira vers ells fent grans crits; una espessa falange de troyans segueix los seus passos. Marte y l' augusta Belona marxan al devant d' élls; la deesa porta en la batalla 'l terrible Tumulto; Marte agita entre sas mans una inmensa llansa y 's posa ja devant de Héctor, ja darrera del héroe. Lo valent Diomedes reconeix al deu y s' estremeix. Aixís com un viatjer extraviat, á qui deté al fí de una inmensa plana la corrent impetuosa d' un torrent que vers la mar se precipita, espantat del terratrémol de las aiguas espumosas, desfá 'l camí fet, depressa y corrents: aixís lo fill de Tideo recula y exclama:
—«Amichs, admirém nosaltres al noble Héctor, per ésser combatent destre en tirar la llansa; més sempre porta 'l costat seu un dels deus que 'l servan del mal. Are Marte l' acompanya ab la apariencia d' un guerrer mortal. No deixéu pas de fer cara'ls troyans; cedim, y no resistim inútilment als inmortals.»
Diu aixó, mentres que 'ls troyans van acostantse. Allavors Héctor mata á dos combatents valerosos qu'anavan en un mateix carro: Anquiales y Menestes.
Sa caiguda fou sentida vivament pel gran fill de Telamon. Se'n va endevant, se detura, fa volar la seva llansa enlluhernadora, y toca á Anfios, fill de Selago, qu' en Apeso possehía nombrosos tresors y un inmens remat de bestiá. Mes lo destí lo guiá al socors de Ilió; l' acer li romp lo cinturon, y la prolongada llansa li penetra en lo ventre; y cau ab estrépit. L' ilustre Ayax, promptement s' hi tira per tréurerli las armas; al mateix temps una pluja de darts aguts y brillants volan demunt d' éll, y la major part tocan á son escut. Tot seguit apuntala 'l peu demunt del cadávre, li arrenca la seva llansa, mes no pot tréurerli l' hermosa armadura, perque la munió de darts l' abruma. Té recel, al mateix temps, de veures enclós per las falanges compactas dels braus troyans; aquestos, nombrosos y forts li apuntan las llansas, y á pesar de lo robust que es lo fill de Telamon, se veu forsat á recular. Mentres estan en aquesta lluita terrible, la Parca inexorable conduehix devant del
Pàgina:Iliada (1879).djvu/68
Aquesta pàgina ha estat revisada.
