Pàgina:Iliada (1879).djvu/84

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

en sa armadura, lo cós del rey; y demunt d' ell hi aixecá una tomba, que las ninfas Orestíades, fillas de Júpiter, rodejaren de tendras flors. Á casa tenía jo set germans; y tots en un sol dia, foren precipitats á las moradas de Plutó. L'impetuós Aquiles, los matá, mentras guardavan nostres toros y nostras blancas ovellas. ¡Y á ma mare, que regnava en Hipoplacía, voltada de boschs, vá conduirla aquí presonera, juntament ab lo botí! Després li dongué llibertat en cambi de innumerables presents; mes Diana, en lo palau paternal, la matá ab sas fletxas. Héctor, ets per mí mon pare, ma venerable mare, mon germá, y mon jove marit. ¡Tingas pietat d' Andrómaca, defénsat desde 'l cim de nostras torras, no deixés órfe al teu fill, y viuda á ta esposa! Reuneix l' armada al peu de la figuera silvestre. Per aquest cantó es pe 'l que millor pot penetrarse á la ciutat; la muralla es més débil, y per tres vegadas, los més valents dels Grechs, los dos Ayax, lo célebre Idomeneo, los Atridas, y l' intrépit Diomedes, han intentat l' assalt, ja perque un adiví hábil los hi senyalés lo lloch ja perque 'l seu propi ardor, los hi conduhís.»
 Lo magnánim Héctor, li respon en aquestos termes:
 —«Esposa; tos cuidados, son los meus mateixos, pero m' avergonyiria devant deis Troyans, y de las Troyanas deis llarchs mantells, si com un cobart evités las batallas. Mon esperit, per altra part, també s' hi oposa. ¿No he procurat portarme com á brau, combátre en primera fila, pera conservar la gloria del meu pare, y la meva? Sento que 'l meu cor, la meva rahó, 'm dihuen que vindrá un jorn, en que sucumbirán la santa Ilió, y Priam, y 'l poblé del bélicos Priam. Mes lo dolor que tindrán allavors los Troyans, lo de la mateixa Hécuba, y del rey mon pare, y 'l de mos germans, que, en tant nombre y tan braus, mossegarán la terra, vensuts per la má enemiga, no 'l sentó de tant cor, com lo teu, quan un dels Grechs se t' emportará en llágrimas banyada, després d' haberte robat la llibertat. Allavors, en Argos, teixirás tela pe 'ls altres; lo cor pié d' amargura, anirás á buscar aigua á la font, Messeida, ó á l' Hiperea y la necessitat més dura, pesará demunt teu. Allavors los transeunts, veyent tos plors, se dirán: «Mireu l' esposa d' Héctor, que entre 'ls Troyans sobressortía en los combats, quan al peu d' Ilió tenian lloch las grans batallas.» Aquestas serán sas paraulas'y ellas renovarán ton dolor, perque no tindrás ja espós que puga lliurarte de l' esclavitut.- ¡Ah, avans siga mort y enterrat sota terra, que sentir tas esclamacions, quan te conduirán esclava!»
 Ditas aquestas paraulas, l' il-lustre Héctor allargá 'l brás per pendre l' seu fill; mes lo nen se l' hi tomba, y s' amaga, cridant, entre 'ls pits de la seva dida, d' hermosa cintura, espantat pe l' as-