Pàgina:Iliada (1879).djvu/96

laira cap als cels, quan las dugas armadas corren l' una cap al altra. Los guerrers en un principi apenas poden reconeixe 'ls seus morts; mes, quan per últim, habentlos rentat ab aigua 'ls hi han tret las tacas de sanch, los colocan demunt dels carros, plorant á llágrima viva. No obstant, lo gran Priam los hi ordena comprimí 'ls plors, y desde aquell moment, silenciosos, lo cor nafrat, los Troyans amontonan los cossos sobre l' inmensa pira. Quan los han consumit en la flama, se 'n entornan á la santa Ilió.
De la mateixa manera, pel seu cantó, 'ls Grechs de las bellas cnémidas, lo cor nafrat, amontonan los cossos sobre l' inmensa pira. Quan los han consumit en la flama, se 'n entornan cap als seus vaixells.
L' aurora no apareixia encara; mes la nit anava á fer lloch al dia, quan un grupo de guerrers esculiits sortí del camp dels Argius, y aixecá en mitj de la plassa una sola tomba demunt de l' ara comuna. Prop d' allí 'ls guerrers hi construiran, á fi de protegir á la flota y á l' armada, altas torres y una muralla, en la que hi obriren portals per passar los carros. Al peu d' aquestos murs hi obriren un llarch y profond fosso que aparedaren interiorment ab estacadas.
Aquets foren los trevalls dels Grechs de l' hermosa cabellera. Mentrestant los deus, sentats entorn de Júpiter, deu del llamp, contemplavan ab sorpresa aquesta gran obra. Neptú, que conmou la térra, parla 'l primer y diu aixís:
«Poderos Júpiter, ¿quí, donchs, entre 'ls humans, demunt la terra inmensa, donará compte may mes als deus de sos propósits, de sos pensaments? ¿No reparas com ja 'ls Grechs dé l' hermosa cabellera han construit una muralla devant de las sevas naus, y al rededor hi han obert un fosso, sense oferir als inmortals solemnes sacrificis? La fama d' aquestos traballs s' estendrá per tot ahont brilla l' aurora, y no 's parlará ja mes de las que juntament ab Febo vaig aixecar traballosament al entorn de la ciutat del héroe Laomedon.»
Lo deu que amontona 'ls núvols li respon ab to contristat:
«¡Oh Neptú, poderos de gran espay, qué es lo que has dit! ¡Una divinitat mes débil que tú, pel seu bras y per la seva ciencia, tindria temor de concebir tal pensament! La teva fama subsistirá per tot allá ahont brille l' aurora; mes per aixó 't permeto que tant aviat com los Grechs de l' hermosa cabellera retórnen dins sos vaixells cap á sa estimada patria, destrueixes per tots cantons aquesta elevada muralla, la fasses engullir per la mar, cubreixes d' arena l' ampla platja, y fasses desapareixer fins lo mes petit rastre de la gran muralla dels Grechs.»
Aixís conversavan los deus entre ells. En aixó 'l sol s' amaga