Pàgina:Instruccions generals sobre'l modo de preservarse del cólera-morbo epidémich (1834).djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

mes importancia als sèus estragos, que 'l que ordinariament se dona als que causan los tifus, verolas, rosa, y altres malaltias que ab freqüencia devastan tan com èl cólera quant règnan epidémicament; essent sempre mès contagiosas, y ab tot l' habit fa que no produescan una alarma universal y perniciosa. Considerant tots aqueixos fèts resultats de l' experiencia d'un gran número d' observacions en paysos molt diferents, y per l' espay de setse anys, no será dificil que las personas que no creuen cosas exâgeradas no s' acobardescan, lo que podria contribuir al mal que s' tèm, y oposar una serenitat d' ánimo á un perill tant menos important quant menos se creu sa existencia.

§ 29. Totas las passions y afèctes d' ánimo molt vius com son l' ira, enfados, sustos grans, la tristesa, etc. deuen evitarse ab lo major cuydado.

Localitats.

§ 30. Es molt natural que quant se tèm 'l cólera en algun puesto la gent vulgan fugir á un altre en que es menos probable que s' manifestia, y aqueix medi preservatiu es segurament el mès eficás baix tot aspecte. Ab tot y aixó molta gent no tè medis per fugir, y la mateixa fugida no está tan llibre d' inconvenients com sembla á primera vista. El cólera es un mal molt capritxós y ningú pot