rán pediluvis ó banys de peu y cama , y fregas.
§ 56. Al mateix tèmps que segueixen èls cursos, á vegadas hi ha escalfrets, y sequedat de la pèll y de la gòla ó coll , ab pesantor de cap. En aqueix cas pot usarse tot lo prescrit en los últims párrafos, fins lo bany , y pediluvis com queda indicat; pero en cómpte de la goma kino y catecú pendrá 'l malalt ben abrigat al llit, de dos á tres doses de tres á vuit grans de polvos de Dower cada una, ab un poch de sucre, bebent derrèra de cada presa , una ó dos escudelletas d' una infusió poch carregada y calènta de flor de rosellas ó de sahúch ó malvas, de tarongina ( melissa herba ) ó de tarongina ó flors de tarongèr (flores naphæ). En los casos citats en los párrafos anteriors, és necessari molta quietut, no sortir de casa y millor estarse al llit, tenir molta tranquilitat d' ánimo , menjar molt poch, y millor no menjar res, prenent per tot alimènt caldo de pollastre ó caldo de tripas ó de peus de crestat ó moltó, y algun poch d' arros.
§ 57. Si als cursos ó rampas s' añadeix una laxitud ó cansaci general ab gran abatimènt y desfici, si l' ardor y neguit á la boca del ventréll aumenta ó se presenta de non, de modo que 'l malalt sembla que s' crema en aquella part, quant los vomits comensan ab molta forsa, y la set es inaguantable , quant hi ha rodamènts de cap passatgèrs ab opressió y tiban-