.jpg)
Planta baixa de la casa. Mobles antics, deslluits. Una porta am vidrieres fa comunicar el saló amb una peça vidriada del fons que dóna, per una finestra, an el jardí, que s distingeix en el crepuscol. Cauen petits borrallons de neu. A la dreta, la porta del vestibol. Més aprop, una vella estufa de ferro, ont espurneja un bon foc. En el segon terme, a l'esquerra, una porteta. Més endavant, en el mateix costat, una finestra am pesantes cortines, tirades. Entre la porta i la finestra, un sofà i una tauleta coberta am tapit. Damunt de la taula, un quinqué encès, amb el seu pampol corresponent. Al costat de l'estufa, una poltrona amb espatller alt. La senyora Borkman està asseguda en el canapè, fent ganxet. Es una senyora d'edat, seria, d' aspecte noble, però fred, de cabellera espessa i grisa, de mans transparentes i fines. Porta un vestit fosc, de bona seda, un xic passat de moda, i un fixú damunt de les espatlles. Després d'un moment de silenci i d'immobilitat, se senten els cascabells d'un trineu que passa. La senyora Borkman para l'orella i els seus ulls brillen d'alegria.
