Pàgina:Joan Gabriel Borkman (1904).djvu/4

dipositari infidel, aquest fallit fraudulent, es un veritable escorxat moral. Les seves venes, els seus nirvis i els seus muscles, vui dir els seus sentiments, les seves impulsions i els seus pensaments, apareixen netament així que s'ha aixecat el vel del fet material, i produeixen un efecte extrany i fascinador. Jo no puc separar-ne ls ulls. Vès com es fet aquest home! Però es tant bonic! Això no té res de comú am les pilleries i tares de l'existencia aparent. Són energies, forces en acció, i aquestes forces obeeixen a un imperatiu noble, generós, diví. L'obra a la qual ajuden es el desenrotllament del germen immortal collocat en l'humanitat : es la fructificació de les riqueses que geuen en el fons de la terra; es el crescite et multiplicamini genesiac. Suposeu, en efecte, que un home té la conciencia de lo que es, la conciencia del seu esser real i de la seva funció elementaria, que n'estigui saturat, que no visqui més que per això, es a dir, pera ecumplir el seu destí en aquest món, i tots els obstacles morals que trobarà no oferiran més resistencia a la seva voluntat que ls que les debils construccions de les nostres mans ofereixen als elements desencadenats.
Els desastres s'acumularan damunt de persones ignocentes, els cors més nobles sagnaran, les existencies seran destruides — com està tant pateticament exposat en aquest drama; — se sentiran els crits i les lamentacions, sense que aquest home s deturi un sol moment, fins que trobi una força superior a la seva, la de la societat armada contra l'individu que obra sol, en la plenitud de la seva indpendencia. Aleshores, si es un bon home, baixarà l cap