Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/125

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

sens metrer bruit ne ramor.
 Y mentres mol homilment,
se'n vá 'l lleyal y honrat hom'
á fer com mana lo rey,
entre enujat y animós,
despenja aquést del vell mur
una escona y un cassot,
y axí diu ab pit valent:
—No hi faltará 'l de Aragó;
é plach á Deu, rey En Carles,
que'ns tinguin segur lo lloch,
que ab esta escona muntera
te haig de retrer per traidor.
Mes jo 't jur, per Deu é 'ls sants,
que dins tres nuyts é tres jorns,
tot lo camp calcigaré
ab mon cavall al entorn,
perque sapian tos vassalls,
é los meus, é tot lo mon,
qui es lo rey Carles de Anjou
é qui En Pere de Aragó.
 II.
 A la hora de mitja nit
negra com gola de llop,
tres homens surten de Jaca,