Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/128

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

que'l rey es lo servidor,
fins l'hi escudella en la taula,
y l'hi talla, devant, tot:
y en acabant de sopar
lo rey y sos companyons,
en Domingo dorm en cambra,
y en la pallissa 'l rey dorm.
 Com han tocat á maitines,
trau, en Bernat, cavalls nous,
y 'ls tres ardits cavallers
tornen á pendre 'l galop,
camí de Burdeus amunt,
passant muntanyas y ports.
Mes segons ván alenats,
en mitj de un núvol de pols,
flamejant los seus vestits,
y fent tremolar lo sol,
pareixen alats fantasmes
que volan á rans del mon,
moguts per lo gran poder
de aquèll Deu que tot ho pot:
mes no, que es lo rey En Pere,
que ab sos lleyals servidors,
vol aplegar à Burdeus
ants que se passe un nou jorn,
perque sapian sos vassalls,
y 'ls dels altres, y tothóm,