Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/139

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Axí mon esperit, com sol y aucell y planta,
renaix molt mes hermos,
y plé de goitj immens, á la morada santa
volar vol presuros.

 Com tras tormenta, 'l áliga per los espays se llensa
sas alas aixamplant,
y al sol que la enamora, en son desitj, se pensa
que ha de arrivar volant;

Axí també mon ánima de amor enagenada
per tú, Dèu de Israel,
al infinit espay se llensa enamorada
pensant arrivá' 'l cel.

¡Còm es folla mòn ánima de amor y de ventura!
¡ay! ¡còm es foll lo amor!
No 'n fasses cas, bon Dèu, si aquesta criatura
no 't trova dins son cor.

 No 'n fasses cas, Dèu meu, qu' es tant lo qu' espressarte
vol son agrahiment,
que, umplint tú tot son sèr, sols fá que desitjarte;
no 't sent.... de tant que 't sent.

(De D. Adolfo Blanch).