Vés al contingut

Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 14 —

una llapidera de plata, com autor del soneto religiós que tè per títol: Fiat, y per lema: Las flors son la poesía de la creació. (N.º 15.)

Apres de obert lo primer plech, y proclamat per lo infrascrit secretari lo nom de la autora, com se donás á enténdrer que estava present, passaren, per ordre dels senyors presidents, dos dels mantenedors á rebrerla, y entregat per aquells á dita autora lo premi de la flor natural, eixa doná cumpliment á lo provingut en la convocatoria y programa, escullint pera dama ó reyna de la festa á la distinguida escritora D.ª María Mendoza de Vives, la que fou igualment acompanyada per dos dels mantenedors, desde lo lloch que ocupava fora del clos, fins á la taula de la presidencia.

Sentada llavors la dama elegida en lo lloch preeminent que se li havia reservat, y la autora en altre lloch junt als mantenedors, se passá á la obertura dels demés plechs, proclamantse igualment los noms dels autors, rebent estos de má de la dama lo premi respectiu, y llegint, baix lo següent ordre, las composicions premiadas. Primerament, lo mantenedor D. Víctor Balaguer llegí, per la autora, la composició titulada: Clemencia Isaura, y la altra titulada: Sòn ells, per estar ausent lo sèu autor; apres, D. Adolfo Blanch y Cortada llegí, com autor, la poesía titulada: Amor á Dèu; après lo infrascrit secretari llegí la que tè per títol: Lo vot del trobador, per no estar son autor present; apres, D. Guillem Forteza llegí la de que era autor, titulada: Lo que diu la oraneta; y, per últim, à instancia del autor, que era D. Salvador Estrada, llegí lo referit D. Víctor Balaguer lo soneto que portava por títol: Fiat; alternant ab cada una de las mencionadas lecturas certs ayres de música po-