Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/168

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 168 —

¿No sentiu com aletejo,
com also joyosos crits?
Fills del cel, ¡sus! despertáuvos,
que tot ara canta y ríu.
Ja s' gronxan las campanetas
per dintre dels valls florits,
y al embat envían totas,
llurs dolsas veus y suspirs:
y cantant diuhen als homes:
—Fills de Adam, del dolor fills,
l'hora del traball es eixa;
basta, basta de dormir.
Y cantant als homes diuhen:
—Fills de Dèu, del amor fills,
de la oració aqueixa es l'hora,
que es vida del esperit.—
Aixó diuhen las campanas
per dintre dels valls florits.
Aucells del cel, animetas,
encautivats serafins,
estenéu las vostras alas
del amor y del desitj;
y los aucells de la terra,
prompte nou's podrán seguir.
¡Ah! ¡si com sò una oreneta,
ab feixugas alas vils,
hont la forsa nom' arriba