Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 24 —

 Los mantenedors que per aquest any ha nombrat lo Excel-lentíssim Ajuntament, esperavan la aprobació de tots aquells per qui no son muts los llibres de nostra historia ; que pronuncian de bon grat y ab amor especial los noms expressius, si be aspres à voltas, de nostres héroes, de nostras poblacions y territoris ; que sufreixen una dolorosa punyida cada vegada que cau un altre tros de nostres bells edificis que ha acabat de embellir la má del temps; á qui los sembla que se font una part del atractiu de la nostra terra, com si se enfosquís lo llum de son cel ó se esmortuissen los colors de sos camps, á mesura que se van perdent las bonas y vellas usansas y los vestits propis de la provincia, substituits per una lletja y freda uniformitat... Sols en una cosa se han enganyat los mantenedors, y es que los que han correspost á llurs desitjos, han sigut mes de los que podian pensar ni creurer.
 A tots aqueixos causarà un plaher veritable y mes fondo de lo que alguns imaginarian , lo sentir aquí los accents de llur llengua, de la que be se pot dir la llengua de llurs entranyas... de aquella llengua, per altra part, que no sens motiu tenen molts per la primogénita entre las neollatinas y que, ab noms diversos però ab varietats sols secundarias, son un temps la mes cuita y celebrada; que ja nou seggles ha narrava los dols los conort de Boeci, y tè poemas heróichs, romanenceschs é historichs que competeixen ab los millors de la edad mitxana; que usava Guillem de Aquitania cuant li prenia « talent de cantar»; que escoltaren y aplaudiren no sols las corts de Provensa y Aragó, sino las de Castella, Inglaterra é Italia ; que fou cultivada per lo Dant, celebrada per lo Petrarca ; llengua materna dels reys aragonesos; en que se escrigueren priimitius mapas cos-